Entrevista a Sandra Sarmiento (Resum)

Sandra Sarmiento

-               Periodista de Barça TV

 “Juguen a casa”

“Als jugadors del Barça, els hi podem preguntar de tot”

Nascuda a Barcelona, la “Sarmi”, com la coneixen els companys de professió, és la mitjana de 3 germanes. Culé fins la medul·la, va estudiar periodisme a la Universitat Ramón Llull amb l’objectiu d’estar tant a prop de l’esport com li fos possible. Després de passar per Ona Catalana, va arribar a Barça TV, on s’hi sent tant a gust que ni el mateix Puyal va poder emportar-se-la per molt de temps. A Catalunya Ràdio, va cobrir els partits des de peu de camp, però només va estar-s’hi un any. Va ser l’ombra del Barça durant 9 temporades, encara que ara prefereix la tranquil·litat dels platós. És tertuliana del programa ADN Barça i, els dies que juga l’equip, presenta la prèvia i el post-partit a El Marcador, juntament amb Xavi Rocamora. Sentint-se privilegiada d’estar tant a prop dels jugadors del Barça, assegura que ella, per davant de tot, és periodista.

Foto: Nerea Sala 

És dia de partit al Camp Nou, però els seus voltants estan buits. Només es veu passar algun turista amb una bossa de la botiga oficial a una mà i una càmera a l’altra. Ningú diria que, en unes hores, el Barça estaria jugant-se el pas a la final de la Copa en aquest mateix lloc. La Sandra arriba 5 minuts tard i, tot disculpant-se, m’explica que no podem entrar a l’estadi perquè hi estan entrenant els jugadors. Em convida a passar a la cafeteria del Palau de Gel i insisteix a pagar les begudes. Durant tota l’entrevista, no deixa de passar gent pel nostre costat que es para a saludar-la. “Aquí he fet molts amics”, em diu ella.

La primera pregunta és obligada: creus en la remuntada del Barça per la Lliga?

Sí, i tant. Encara queden molts punts per disputar. És veritat que és molt difícil, però crec en l’equip i no només perquè treballi a Barça TV, sinó perquè els jugadors m’han donat motius. En altres temporades, el que ha fet el Barça aquest any li serviria per a ser primer. El problema està en que el Madrid és cada any millor. Tot i així, encara han de venir al Camp Nou. El Madrid pot punxar, però el Barça haurà de fer una segona volta perfecta.

Mourinho interpreta un paper?

No el conec, però crec que sí, que la seva actitud és un paper que en certs moments li ha funcionat. Li va funcionar al Chelsea quan es va enfrontar amb Rijkaard, però Guardiola és més fred. Ens ha vingut bé perquè als jugadors els hi ha servit com a motivació. A mi em cansa una mica i penso que la gent ja no se’l creu. La imatge que està donant del Madrid no és bona. Han perdut molts dels valors que abans predicaven i que fins i tot jo creia. Si el Madrid aquest any no guanya res, veig difícil que continuï.

Fins quan tindran corda Puyol i Xavi?

És cert que no els hi quedaran molts anys, però espero que puguin seguir jugant a nivell professional encara 4 o 5 temporades. He viscut al seu costat durant els 12 anys de la meva carrera i em costaria veure un Barça sense ells. De totes maneres, encara estan en molt bona forma. El Puyi es cuida moltíssim. Per exemple, ara mateix, al marge del que fa al Barça, també fa pilates. No s’ho han de plantejar fins que ja no gaudeixin del futbol.

Com valores l’etapa en què vas treballar amb en Puyal a Catalunya Ràdio?

Vaig aprendre a ser més exigent amb mi mateixa i a parlar el català amb més correcció. Quan em van venir a buscar els de Catalunya Ràdio, vaig demanar dos anys d’excedència a Barça TV. Al Puyal no li podia dir que no. Però és un home tan exigent que jo patia molt, em torturava massa a mi mateixa pensant que no ho feia bé i vaig acabar tornant al cap de l’any. Tot i així, durant aquella etapa vaig viure el meu moment més emocionant com a periodista: el gol d’Iniesta a Stamford Bridge. Vaig arribar a plorar mentre seguia amb la retransmissió des de peu de camp.

Què és el millor de treballar a Barça TV?

No haver de reprimir els sentiments, poder defensar el Barça obertament. També m’agrada molt l’ambient, treballar amb amics. A més, ho vivim tot des de dins, tenim la sensació d’estar molt a prop dels jugadors. Abans de que els entrenaments diaris fossin a la Ciutat Esportiva, ens trobàvem amb ells pels passadissos del Camp Nou i hi parlàvem. Quan els entrevistem, senten que juguen a casa, ens tenen més confiança. Crec que els hi podem preguntar de tot.

Hi ha algun programa de El Marcador que hagués costat especialment de tirar endavant?

Els de l’última temporada de Rijkaard, que va ser molt dura. Havies de preguntar què li passava a l’equip i es feia difícil. Jo em portava molt bé amb Ronaldinho i, després dels entrenaments, ens asseiem a parlar de les nostres vides. Per això, em costava molt entrevistar-lo quan es dubtava tant d’ell. Amb Guardiola, de moment ha anat tot molt bé. El programa posterior a la eliminació de la Champions contra l’Inter al 2010 va ser potser el més complicat. Havíem de fer entendre a la gent que no sempre es pot guanyar.

Amb quin jugador de la plantilla actual tens més proximitat? I amb qui en tens menys?

A Xavi, Puyi i Valdès els conec des de fa tant que a les entrevistes no em cal guió, la conversa surt sola. Amb Messi també hi tinc una bona relació. Crec que és perquè, al veure que Ronaldinho em parlava molt, va pensar que jo havia de ser de les bones. Quan se l’ha d’entrevistar, demana que hi vagi jo. A part, últimament, em porto molt bé amb l’Abidal, sobretot després de tot el que li va passar i amb Cesc, que va sorprendre’m. És un noi molt planer. A la primera entrevista que vaig fer-li quan va arribar, va reconèixer-me de seguida. Em va dir que ens veia sovint des de Londres! Potser amb els que menys proximitat tinc és amb els més nous, com Villa o Alexis, però la relació és molt cordial.

Com és el teu dia a dia?

El dia que hi ha prèvia de partit, arribo a l’estadi 6 hores abans i començo a repassar els diaris. Quan arriba el Xavi Rocamora, que és un dels meus millors amics, busquem les declaracions de Guardiola, seleccionem les imatges i mirem les estadístiques. Com que això no és la ràdio, que vesteixes com vols, haig de perdre hora i mitja de feina a maquillatge, perruqueria i vestuari i després em preparo quatre notes que em serveixen de guió per a la prèvia. Per l’ADN, faig més o menys el mateix, encara que em faig torns amb el Marc Guillén. Un dia presento jo i ell busca els vídeos i a l’endemà, a l’inrevés.