Sé que nomalment això no es pensa, però quan estàs d'exàmens et menges el cap de totes les maneres possibles, les qüestions més paradigmàtiques i antropomòrfiques et venen al cap, i tu, sense saber que vol dir tot això reflexiones. Aquestes reflexions sovint van lligades al tema en qüestió, els exàmens.
I es que com tots bé sabeu, he sofrit com un cabró (" sufre mamón, devuelveme a mi chica, o te revolverás, entre polvos pica pica'' (8)) durant una temporadeta, i com us podeu imaginar, a part de la bogeria adquirida any rere any també he reflexionat força.
Després d'aquesta entrada tant kafkiàna, us explicaré de què tracta la meva reflexió.
Els exàmens són un document reomplert per alumnes els quals pretenen demostrar l'aprenentatge per part d'aquests d'un cert coneixement prèviament determinat i enmarcat dins un marc d'estudis.
Molt bonic fins aquí, Estupendo!, com dirien altres, però, ''¡Que no nos engañen, que nos digan la verdad!, Esto no puede ser, Maria Teresa!'' - modo gafas off - .
El fet es que amb un exàmen de pa sucat amb oli no pots demostrar ni empíricament ni científicament ni de cap manera que l'aprenentatge ha sigut l'adequat, o si més no, té aquests mínims requerits,ja que els alumnes se les saben totes i a part de copiar, i ha les ''empollades'', époques en que gent que no sap ni quina carrera fa, memoritza quantitats insalubles d'informació (que normalment digereixen malament fent un exàmen liadíssim) i aprova.
Amb tot això només em refereixo que aquest sistema és totalment inútil, doncs en 2 setmanes l'aprenenatge ja s'ha fós. No dic que l'avaluació continuada del pla Bolònia sigui la solució, perquè si fa o no fa és una simple avaluació única camuflada entre petites avaluacions (almenys en el meu grau).
Jo crec que la solució seria tant fàcil com que cada persona estudiés el que li agradés, i que l'esforç sigues dia rere dia, perquè quan t'agrada alguna cosa, encara que et fagi pal estudiar-la, t'entra millor i s'aprèn millor, sense exàmens finals i amb treballs i seminaris com bé fan en alguns llocs. Bé, la solució seria qüestionable, però el que estic segur és que l'eficàcia dels exàmens és totalment nul·la. De ben segur que tots hem sabrieu dir mil exemples de gent dels vostres graus o amics que hagin aprovat sense mereixe-ho, o bé d'altres que ho mereixin més i no hagin aprovat.
Diguem tots junts: NO ALS EXÀMENS, i sinó, em menjeu tots la p****!
Perdoneu, però algú ho havia de dir!
Sense més recansa, deixo que aneu a cagar que debeu tenir una diarrea intelectual després de llegir les meves sabies paraules. A cascar-la!
No dic que l'examen sigui l'única eina d'examinar a un alumne, però en un examen també pots demostrar la capacitat d'assolir la informació i adequar-la al que et demanen (perquè ja et dic jo que a enginyeria no aproves empollant xd). També serveix per veure si la persona examinada és capaç de controlar els nervis i trobar la millor solució en un assumpte que se't demana. Per exemple, si dirigeixes una empresa i et trobes davant d'una situació que no t'has trobat mai en un període curt de temps, hauràs de prendre una decisió aplicant els teus coneixements.
ResponEliminaEn resum, trobo que fent treballs t'examines d'una gran part del teu aprenentatge, però trobo que els exàmens són una peça important per mostrar les teves capacitats.
No estic del tot d'acord, perquè si et trobes en un problema a l'empresa pots buscar ajuda, tant en persones com internet o el que fagi falta, i crec que l'aprenentatge no s'hauria d'aprendre per aprobar un exàmen, sinó que a mesura que treballes aquell contingut se't quedi sol a la memòria, és a dir, a base de treballar ho sapigues i ho interiroritzis, no per obligació i després ho oblidis.
EliminaNo és que estigui en desacord amb tu, però he volgut explicar el que aporten els exàmens, ja cada carrera segons el que hagis de fer en un futur has de fer més d'una cosa o d'una altra. En arquitectura, com és normal, el més important són els treballs en grup. En canvi, en enginyeria exploten la capacitat de raonar a partir dels exàmens.
EliminaJo opino com l'Acosta. Normalment a una carrera de ciències (no a totes) no aproves empollant. De fet, moltes vegades et deixen portar a l'examen tot el que vulguis (apunts, formularis, exercicis resolts, etc.) i ja et dic jo que si no ho saps fer, et pots portar una biblioteca sencera que no aproves... A més, els examens són una manera de fer una "neteja" estudiantil. Si penses en el futur laboral, per molt que estudiis "per amor a l'art" és necessari fer un control per saber si l'estudiant presenta el nivell adequat per realitzar una tasca determinada. I aquest control es fa mitjançant els examens o treballs.
ResponEliminaTot i que he fotut la parrafada del segle, he de dir que en aquests moments t'entenc Albert perquè quan acavem exàmens estem tots fins els nassos.
Una crítica constructiva (encara que sembli el contrari; però no em sé expressar amb més suavitat):
ResponEliminaAntropomórfica y kafkiana... Qué palabrejas! Em sembla normal que amb aquest nivell consideris els examens una pèrdua de temps i una forma poc EFICAÇ (i no eficient) de valorar la capacitat dels avaluats. En una prova de llengua jo et suspenia per pretensiós.
D'altra banda, està ben radactat (a diferència del que s'acostuma a trobar per aquí) i no m'ha semblat creuar-me amb cap error tipogràfic.
Sobre el tema en qüestió, discrepo totalment. Jo veig un altre problema: és que l'examen hauria de ser "el mínim". Si algú no és capaç de superar aquest mínim: a la p*** calle.
Tan bé que em sabia jo les comarques de Catalunya, les muntanyes i els rius del món... Quan passa una setmana de l'examen, ja no te'n recordes de res. De totes maneres, fer examens segueix sent, malgrat tot, el mètode més imparcial i just d'avaluar una persona.
ResponEliminaP.D. La cançó és "sufre mamón"... Hombres G rules
Jo penso igual que la María i l'Acosta. Els exàmens són necessàris, si.
ResponEliminaAlbert, no se com ho fa la UB en aquest cas, però et puc dir que la pompeu, per molt que t'ho "empollis" una setmana abans, no aproves. Per mi el plà Bolònia és un encert i fa que vulguis o no et vagis mirant el temari. Com ja t´he dit potser a la UB ho fan diferent, però a la Pompeu has d'anar fent unes pràctiques cada setmana de cada assignatura i això conta per nota i si no fas això, si decideixes copiar i entregar igual que els teus companys, et dic jo que a l'examen final (a part dels parcials que fem) arribes ofegadíssim, així que...
Aviam per tothom, està clar que els exàmens són un sistema eliminatori per treure la gent que no estudia i així flitrar les persones que passen, si que mesura en part les competències d'algunes persones, però el que jo deia es que no estic d'acord en altres aspectes, com que amb un exàmen demostris que saps o no saps, ja que no és una cosa en que les demés variables es mantiguin constants, ja que hem de tenir en compte els nervis, el temps i altres factors. També un exàmen, almenys en el que jo estudio no es una manera d'aprendre bé pel que jo crec i tampoc assegura l'interiorització d'aquests mínims per poder treballar altres assignatures. Només dic això, ara, cadascú té la seva opinió i és respectable. El que pretenia es reflexionar i posar en dubte aquest mètode, ja que ningú ho fa.
ResponEliminaPD: ''eficàcia'' i ''mamón'' corregits.
ResponEliminaSuposo que si estan, és perquè serveixen d'alguna cosa, però estic d'acord en això de que és impossible demostrar tot el que has après en un únic exàmen. Sort que a la Pompeu intenten compensar-ho d'una altra forma (o això fan veure...)
ResponElimina