Com matar a un deu

Primer de tot em voldria disculpar per penjar la entrada un dia més tard del que em tocava.

Ja se el que pensareu tots, el pesat del Marc penjant entrades de filosofia que segurament ni entén. Doncs no amics i amigues aquest cop és un tema que vulguis o no en podem saber ni que sigui una mica. Tal i com diu el títol avui intentaré que reflexionem sobre el concepte de deïtat que tots tenim al cap i com la podem “matar”. En primer lloc intenteu imaginar-vos-ho ( no si val posar-se a un mateix, o a algun cantant, personatge famós...). Segurament us semblarà molt difícil, per no dir impossible i és per aquí per on vull començar, les diferents religions i creences posen tota la seva fe en un ésser invisible i perfecte .És aquesta perfecció el primer que ens fa sospitar, ja que segurament és impossible que existeixi un terme o cosa que sigui perfecte, ja que cada persona té la seva visió de la perfecció. I com que persones (hipotèticament parlant) hi ha infinites, doncs haurien de ser infinites les seves formes; aquest terme resulta un tant estrany per a coses finites com nosaltres. Tot i això, tots sabem que existeixen gran número de cultures que posen rostre i cos als deus com podria la cultura hel·lena, la romana etc... Però si us hi fixeu estimats companys/es aquestes deïtats tenen forma humana i es poden matar entre si cosa que els fa deixar de ser deus i els podríem classificar com a humans “superiors”.

Deixant de banda la forma de les deïtats anem a veure com entra al cap de les persones. Un dia un familiar em va dir, “Déu neix i mor dins del cap de les persones”. I de fet té tota la raó, si no hi haguessin persones, no existirien éssers que l’adoressin, ja que la resta dels animals no poden fer-ho. Per altre banda per que un deu es molestaria a crear les persones sabent que podríem fins i tot desterrar-lo del seu poder. No obstant això moltes persones utilitzen aquest fet per donar sentit a la vida sinó o a molts fenòmens que per a ells els resulten inexplicables. Una última cosa que crida l’atenció i amb aquesta ja acabo, és per que un deu amb un poder i un amor infinit crea uns éssers finits i amb tantes limitacions com nosaltres, podent crear races superiors.

Em podria allargar una estona més però és que no acabaríem mai. Moltes gràcies per llegir estimats amigues i amics, i fins un altre ;) .