Aquesta ocasió em permetré el luxe de dedicar-li-ho a una amiga nostre, la veritat és que a mesura que passa el temps descobrim que totes aquelles coses - com aprendre verbs- acaben sent útils, encara que en el moment que ho estudiem no trobem profit. Fa poc vam ser, alguns de nosaltres, a l'inici de tot, de les nostres arrels com a grup. L'Emperador no ha canviat gaire, la gent potser si i vaig descobrir que alguns dels nostres professors/es llegeixen activament aquest portal perdut a la xarxa, dels quals la Mercè Colom.
La veritat és que no la he tinguda com a professora a excepció d'alguna setmana, abans no em duguessin al grup de reforç o algun crèdit variable, però que tot i així la recordo amb estimació. L'altre dia, a l'Emperador, retornant el motiu pel qual parlo d'ella, va ser perquè un comentari meu anterior feia menció de la seva roba interior, graciosa imatge d'una professora i que em va comentar amb el mateix humor. (Em sap greu...) Doncs bé, primer demano disculpes a ella per la menció, però que lligat a això, recordo que quan anàvem a segon de la ESO, la meva amiga Laia Chavarria i jo li vam regalar dos poemes quan vam saber que ella - Mercè - havia perdut a la seva mare. (Hem viscut moments tristos.) I quan ho va llegir, recordo encara ara, com es va apropar a mi i em va abraçar, aleshores vaig sentir la seva felicitat, tristesa i amor per la seva feina.
Un segon record prové dels Pastorets, recordo que a la obra, un servidor feia un intent de rap, que semblava més aviat una barreja d'atac epilèptic i demència pre-senil i que a la darrera representació - la que fèiem davant dels nostres companys- em vaig quedar en blanc i em va sortir de dins meu un: "Puc tornar a començar, Mercè?". La gent va esclatar a riure, sort del maquillatge vermell, perquè gairebé era la meva segona pell en aquell moment.
Sabeu què, tenia raó, a pesar de la poca timidesa que tinc, que encara que sembli mentida, la tinc, gràcies a això vaig aprendre que és millor treure el "jo interior" i riure't de tu. Com a mínim ara em calma bastant si mentre exposo quelcom a un públic, em veig a mi mateix i no segueixo un guió escrit de la que em puc perdre amb molta facilitat. Ara mateix continuaria comentant tot el que he après amb ella o amb la resta dels professors/es, com deien a Madamme Melville, no tot el que s'aprèn a l'institut és als llibres de text i a l'Emperador Carles menys.
*Gràcies Mercè*
Els mítics pastorets de l'Empe jajaja quins records!...Jo crec que no et vaig arribar a veure rapejar :(
ResponEliminaBoing, boing, boing!! (Pelotas, pelotas everywhere...) jajajaja
ResponEliminaJo crec que tens raó quan dius que, moltes vegades, allò que aprens a l'insti i que creus que no et servirà de res en el futur, després resulta que t'és útil i tot. A la uni, m'ho he trobat més d'una vegada :)