Aquest post vé de una conferència a la meva classe de bioquímica, no m'enrecordo dels detalls, però si de les parts importants, bueno, començo.
Com ja sabeu, hi ha alguns animalons que tenen habilitats fantàstiques. Peixos i aus que troben el lloc on van néixer per la posta d'ous, cues de llargandaix que es desprenen per evitar als depredadors, extremitats senceres que tornen a créixer després d'una amputació... Bé, ara us parlaré una miqueta d'aquesta última propietat, d'una manera una mica tècnica. (ho sentu pels sociatas i els que no tinguin gaire coneixement de biologia ;) )
Com es pot intuir, aquesta regeneració de diferents teixits bé donada per les famosisimes cèl·lules mare, però no es tan senzill com venga, nem a multiplicarnos!, perque el resultat final és idèntic a l'anterior, independentment de l'altura on estigui el tall. Anteriorment es pensava que eren les cèl·lules del extrem del munyó que feien una regressió a una etapa de pluripotència, però s'ha vist que són una classe de receptors (proteines) que s'acumulen a la ferida, com les plaquetes a les nostres, però en comptes de sellar el tall i formar un munyó, son precursors de teixit embrionari i formen el teixit tallat desde el punt exacte de la amputació.
Aquesta és la part coneguda. La part xula és una série d'experiments fets per un japonès (cuyo nombre no quiero acordarme, perque no m'enrecordo), que va fer diverses amputacións a diferents extremitats en rates, i mentre la ferida era oberta, va amplicar-lis un gel ric en aquesta proteïna, el resultat en 2 mesos va ser la recuperació de les parts amputades, com si fossin sargantanes o estrelles de mar. Les aplicacións pràctiques d'això són més que evidents, encara que el teixit regenerat no era 100% perfecte, la investigació per aquest cami pot donar resultats més que satisfactoris.
En relació amb la ètica, el debate esta servido.
¿Qué pinta aquí la ética? No creo que haya problema alguno en que alguien recupere un dedo si eso le va hacer la vida más fácil.
ResponEliminaPor cierto, tendrás que perdirle a algún "sociata" que te enseñe a escribir.
jajja buena coletilla :)
EliminaUna notícia força interessant la veritat, és bo saber que hi ha nous descobriments! :)
ResponEliminaA mi em sembla interessant que es puguin fer coses d'aquest tipus. Però tinc la sensació que la cosa avança lentament. Quants anys fa que van clonar l'ovella Dolly? Esperem que aviat trobin una solució. T'imagines estar al cervell de la rata? Segur que estava flipant quan veia el que li passava.
ResponEliminaI contestant als altres comentaris, jo tampoc veig cap problema amb que algú pugui recuperar un dit, però és innegable que fins ara l'ús de cel·lules mare ha portat cua...
Responent a l'Anne, l'ètica aquí hi pinta molt. O se t'acut algún altre mètode experimental que no sigui amputar extremitats d'animals de laboratori? I, de debò creus que amb ratolins serà suficient? Estem parlant de regenerar extremitats que prèviament han estat amputades, i els subjectes de laboratori no les perden per casualitat.
ResponEliminaJo estic amb el Navarro, l'ètica té molt a veure, com en quasi tots els àmbits científics. I respecte a l'article em sembla molt interessant. De fet hi ha moltes teràpies regeneratives que són interessantíssimes (sobretot per les possibles aplicacions mèdiques que puguin tenir) però que desgraciadament es queden en experiments de laboratori perquè o bé no hi ha recursos per aplicar-les o bé hi ha oposició social.
ResponEliminaAra, el que diu el Nil és cert. Normalment els mètodes experimentals comencen pels animals, cosa que em sembla mig bé mig malament. Bé perquè darrere hi ha una finalitat molt important, que és el benestar humà, però malament perquè els animals també tenen una dignitat i la famosa frase de "el fin no justifica los medios" és aplicable en molts d'aquests casos. Però tampoc és necessari anar amputant extremitats a humans per les bones, bastaria amb aplicar el tractament a persones amb prèvia pèrdua d'una extremitat en el moment oportú...tampoc tindrien res a perdre (que no hagin perdut ja...).
Pfff vaya parrafada he fet. Ho sento! :$
Marie, la teva solució de experimentar amb humans sense passar per els laboratoris és una mica hardcore... po bueno, les coses són com són i s'hauria d'experimentar amb animals abans de amb humans. no dic que estigui bé o no, només que hi ha un ordre en les coses. el pavu que va inventar les vacunes, si ho hagués fet ara, estaria a la presó per experimentació amb humans...
ResponElimina