Tenir ratos ''freaks'' mola!

Nois nois nois i noies! (Marc). Avui no parlaré de sexe (que raro oi?) i per tant no donaré bassa a la meva gran experiència amb els productes del mar (com diu el puto nil) o a les paranoies més eròtiques de cadascú de nosaltres.

El fet es que ahir uns amics de la universitat van comentar quines eren les sèries que més ens agradaven a la nostra infància. Jo en aquell moment no hi era, però després pel facebook vaig veure una cançó de la ''Sakura, The Card Captor'' (aquí no penseu els nois; que ''ñoñu'' perqué TOTS l'hem vist algún cop) que penjava una amiga, i tot això em va recordar a la meva infància.

Una de les sèries que més m'entusiasmava en aquells moments era ''Inuyasha'', la cual tracta sobre un semidimoni que intenta -amb l'inestimable ajuda d'una ''colegiala'' de Tokyo anomenada Kagome, rencarnació de Kikio- trobar tots els bossins de l'esfera dels quatre esperits per tal de transformar-se en un dimoni complet.

Avui m'he aixecat a les 14.30h. I això que té a veure amb la puta merda que ens acaves de fer llegir? Doncs amb que ahir vaig veure els 7 primers capítols d'Inuyasha i vaig acabar a les 4 del matí. I es que amb tota aquesta parafernàlia només intento de reflexionar sobre el frikisme.

El frikisme és el que estareu pensant de mi ara mentres llegiu això, i què millor que sentir el frikisme per entendre'l no? ;)

Tots hem sigut petits, hem tingut èpoques, i tant nois com noies hem sigut frikis. Les noies no es salven, perquè la seva ''frikesa'' era amb RBD, RBD way, Fama i altres ''merdes'' (que per elles no ho seràn). Els nois està clar, PS, PC, i Manga (d'aquí molts destacaríen Bola de Drac, cosa que jo no, perquè als migdies era al cole i mai ho veia... Direu que no tinc infancia, però més igual, perquè és el meu article i em menjareu tots la polla! -ho trobaveu a faltar eeeh!-)

I quin noi mai no s'ha viciat a un shooter? Jo maaaai jajaajajaa. El fet es que en el meu cas el Call of Duty (saga sencera) ha sigut part de la meva vida durant 9 anys, la meitat de la meva vida, i clar, molt friki, pero divertit. Ara han sortit el MW3 i el BF3 (Modern Warfare 3 i Battlefield 3 para los de la loxe), i preguntareu quin és millor? Depèn. Jo votaría per el MW3, però són diferents. No només són trets, un és arcade i l'altre un simulador; un és per passar el rato i matar per un ''tub'' i l'altre és per disfrutar de les maravelloses maneres de conquerir el terriotri enemic amb moltíssims vehicles entre d'altres. REcomanació: Compreu-vos els dos!

Porto força rato parlant de coses ''frikis'', i això m'ha de convertir en ''friki''?

No ho crec. L'únic que pretenia amb aquest article era mostrar que tots tenim parts frikis en nosaltres sense les quals no hauriem sigut el que som ara, i que si ara tenim amics, anem de festa, estudiem, i si som persones de profit és gràcies a aquestes époques ''frikis'', i que a més a més encara tenim molts ''ratos freaks'' que ens ajuden a relaxar-nos.

Per tant vull concluir afirman que els ''ratos freaks'' i ser un ''friki'' mai no ha estat ben vist, però que hem de tenir tots ben clar que TOTS hem tingut époques i que sense això no seriem el que som. Deixem els ''prejuicios'' ben guardadets al baul dels records, i en comptes de recriminar aquest tipus de coses, intentem rescatar-les i mai deixar de gaudir-les!

Dit això, folleu molt, i sí, tranquils, que algún dia hi haurà un article de sexe ;) A cascar-la!

PD: Algú es fa un MW3 o un BF3?