Aixecar-te dilluns amb un govern de dretes i un examen d'anatomia d'aquells que et dilaten... qualsevol cosa menys la moral, no és una bona forma de començar la setmana. Malgrat això, però, són aquests moments tant difícils, els que et fan replantejar la teva vida. Et preguntes com va la societat i recordes els millors moments de la ja llunyana infantesa, com un avi o un prejubilat.
Te n'adones també (com a mínim en el meu cas) que no pots "perdre" el temps en afers extra-professionals, ja que la repercussió a la nota es nota (valgui la redundància). Per sort, sempre em quedarà París... ups! Diiiic, el blog.
Avui em disposava a fer alguna cosa innovadora, entretinguda, i divertida, com de costum, però el karmma m'ha castigat. Quan anava per mig article, una baixada de tensió ha desconnectat el router i pam, el word a la merda. Ara me n'adono que, si l'hagués escrit aquí des d'un principi, se m'hagués guardat a borradores. Per tant, us haureu de conformar amb els meus pensaments depressius i reflexions melancòliques, motivades per una merda de temps, i un mal de coll horrorós que encara no sé diagnosticar.
És dels inusuals dies en que no et ve de gust fer res. Si gent, us estranyareu, però això de tant en tant passa. Aquells dies en els que una simple visita al youtube et porta a passar 4 hores mirant videos patètics, reconegudament divertits, però que a tu no t'aconsegueixen arrancar ni l'esbós d'un somriure. Aquells dies en els que un cop d'ull al feisbuc t'introdueix en l'absurd bucle inicio-perfil. Aquells dies on, malgrat voler anar d'hora a dormir, esperant que tot passi d'una vegada, t'enganxes a qualsevol pantalla fins que el cos et diu prou.
Et sents malament per una jornada improductiva. Improductiva, fins i tot, per simular un suïcidi (cosa sempre divertida). I com no podia ser d'altra manera en aquests moments de pseudodepressió, la medicina t'acompanya com el millor dels amics, i acabes arribant a la incisiva conclusió: avui el meu sistema endocannabinoide té un dèficit de neurotransmissors.
(En aquesta entrada faig ús indiscriminat de la meva imaginació, i no tot el que ha estat escrit es basa en fets reals. Qualsevol coincidència és pura casualitat.)
Molt bo nil, segueix en la teva tònica de ''no sé que dir però trec un peazo d'article i faig que tots se sentin identificats''. Espero que l'exàmen hagi anat perfecte i que aquests dies no siguin massa freqüents amb la nostra companyia i com no, d'un bon grupet de titis.
ResponEliminajajjaja gran Nil, és molt bo ;)i cura't del mal de coll
ResponEliminaPer desgràcia, aquests dies improductius no són tan inusuals com dius... La quantitat de feina que tens és inversament proporcional a les ganes de fer-la...
ResponEliminaMolt bo, Nil! Jo no és que dubti de la teva vocació mèdica, però t'asseguro que en una carrera de creació literaria, destacaries.