Què ens espera allà fora?

Res com el Nadal... un racó per pensar i perdre'm entre aquestes lletres que avui us escric. Enguany serà el primer any que no el passem a l'Emperador, el meu primer any sense imaginar la roba interior de la Mercè Colom, no Sílvia López?

Fora Pastorets, fora festival de Nadal, fora tot? A la universitat ja no tenim res d'aquelles coses que ens feien il·lusionar aquests dies. On hem anat a parar? Què farem? Diem que hem crescut i tot allò que ens unia ho hem abandonat, no en volem saber res.

Aquest any serà diferent, ni millor ni pitjor, però vet aquí que dintre d'una bola de cristall amb boles blanques que representen la neu hi ha un noi que no vol créixer, temo que sóc jo, aquell jove que vesteix de vermell pretén quedar-s'hi, no vol madurar. Però encara somia amb els llums de Nadal, en l'arbre que s'aixeca per divuitena vegada en la seva vida, un pessebre de pares Nöels que es tornen a enfilar pel mobiliari de la casa de galeta i de columnes de bastonets de caramel.

"Però què fas allà dins?" s'escolta la veu de la seva mare que el crida des de fora de la bombolla cristal·lina "què no veus que el que estàs fent és molt infantil? Apa surt..."

El jove s'ho va rumiar durant una estona. Què faria jo, quedar-m'hi o marxar? El noi li cridava amb totes les seves forces "no vull sortir, em trobo bé aquí dins".

La mare no en va fer cas, perquè no el volia escoltar i aleshores quan va girar cua, va caure la bola i es va trencar al impactar al terra de la gran casa del món real. El jove es va quedar trist, veia com tots els seus somnis s'havia quedat fragmentat en trossos de cristall i en una caseta destrossada. Tenia por del món real.

I cada matí de desembre, ell pensa en tornar a la casa dels somnis, on tot era divertit i ensucrat.

Què ens espera allà fora? per Man Hoh Tang Serradell