Estic mort, d'acord i ara que ?

Ostres que guay el Marc parlant de la mort… Deveu estar pensant , doncs si, vinc a parlar de la mort, però tal i om posa al títol ho intentaré fer d’es d’un punt de vista objectiu i diferent, ja que tal i com deia Woody Allen: “Es impossible experimentar la propia muerte de manera objetiva y no desafinar”. La mort comença amb el final de la vida, tot i que no sabem si morirem ja que com que no ho em viscut no ho podem explicar. També es diu que la mort és el final de tot però perquè no podria ser l’inici, o més ben dit de que podria ser inici? Us deixo amb aquest petit enigma i continuo amb les tasques a fer després de la mort, en primer lloc, que fareu si teniu hipotèticament una eternitat? Buscareu la felicitat? Au va!! Teniu tota la mort per fer-ho, el mateix dic amb les coses a fer com podrien ser dir allò que no vas poder als éssers més estimats o viatjar per tot el món... Ens segon lloc on anireu (per a viure-hi), potser decidim ser nòmades i anar acumulant experiència, o millor encara ens podríem refugiar a es cases dels diferents deus de les religions.

La veritat és que tot i que no vulguem, la mort no ens espanta gaire degut a la llunyania amb la que la veiem i així doncs decidim centrar-nos en el dia a dia. Abans d’acabar aquest humil article, m’agradaria que penseu en que no pretenc que penseu com jo us dic, sinó que ho feu de forma diferent, només així podem vèncer les religions ja que si us hi fixeu, amb les respostes que donen les religions sobre la vida eterna estan vistes des d’un punt de vista força ignorant ja que si realment tenim una vida eterna, tindrem prou temps per reflexionar com per adonar-se’n de que això podria ser perfectament falç, i quant dic això vull dir tot.

Moltes gràcies per haver utilitzat el vostre valuosíssim temps en llegir-me de veritat. Adéu i fins la pròxima.

PD: lamento l'abundància d'errors ortogràfics i l'absència de lletres.