Com
que últimament només publica l’Escori avui he decidit fer jo una entrada al
blog, per donar-li “vidilla”. No tenia pensat fer-ho perquè, senzillament, no
se m’acudia cap tema que compartir amb vosaltres, però avui després de llegir
un llibre fantàstic he cregut oportú presentar-vos-el. Val, arribats a aquest
punt, potser alguns de vosaltres heu tancat la pàgina pensant (venga va, la
pesada ara aquí ens ve a fotre el rollo). Tot i així, pels que seguiu llegint
(gràcies!), us diré que m’he enrecordat de molts de vosaltres, sabent que tots
tenim interessos diferents però que hem sigut (i som) una generació
potencialment preparada per fer grans coses en aquest món.
Doncs
bé, el llibre en qüestió es titula “Un
mundo que agoniza”, de Miguel Delibes. Va ser un escriptor castellà del
segle XX que a mi personalment m’encanta. No m’he llegit tota la seva obra
però, fins ara, no m’ha defraudat. Aquest llibre en particular ha estat tota
una revelació per mi; és una reflexió que fa el propi Delibes sobre el progrés humà
i les conseqüències que aquest està ocasionant a la Humanitat i a l’entorn. És,
per tant, un tema que ens involucra a tots. Crec que és interessant per a
qualsevol de nosaltres. Tant si estudiem una carrera de ciències o de lletres o
si ens dediquem a qualsevol altre cosa. En definitiva, si som humans (crec que
tots ho som, no?). Tracta temes d’economia,
literatura, medicina, ecologia... Tots hi tenim alguna cosa a veure amb això.
I pensareu, “sí, a l’igual em poso jo ara a llegir aquesta tonteria amb tot el que he fer (o no)”. No creieu que us ocuparà gran part del vostre temps. És curt, de lletra gran (té dibuixets!) i es pot llegir perfectament en menys de tres hores. I no crec que us deixi indiferents. Si us he aconseguit “vendre la moto”, m’ofereixo a prestar-vos-el o potser el trobeu per internet.
A
més, si algun professor del nostre institut o de qualsevol altre llegeix per
casualitat aquesta entrada, els aconsellaria incloure’l en les lectures
acadèmiques. En un moment o altre, serem la generació responsable d’aquest món
i hem de ser conscients que és important formar-se (acadèmica i humanament) per
poder fer-ho de la millor manera possible.
I,
finalment, per acabar amb tot el rollo que us acabo de fotre, us deixo algunes
de les frases que es destaquen a la contraportada i que són dignes de reflexió.
“...mayor
preocupación que hacer justícia ha sido para los gobernantes buscar la manera
de entretener al pueblo para que no la pida.”
“Fabricar un hombre
es una actividad infinitamente más sencilla y agradable que fabricar un
automóvil, con lo que nunca ha de faltar el recambio para un hombre
inutilizado.”
