Ride - Lana del Rey

Bé, la idea d'això és que escolteu la cançó mentre que llegiu. És un venazo literari que m'ha donat XD

La cançó és Ride de Lana del Rey.

Accelero i travesso la carretera solitària, veloçment, com travessa el cel un falcó que ha avistat la seva pressa. Les finestres abaixades. El vent sacseja el meu cabell violentament, despentinant-me, però que més dóna. M'agrada sentir l'aire golpejant la meva cara i el sol escalfar la meva pell. M'agrada sentir-me lliure.


Després d'hores de conduir sense descans, m'aturo a un motel de carretera. No sé ben bé on sóc, a algun indret de l'América profunda, suposo. Ja a dins, li pregunto al recepcionista, a quin estat estem. L'home, amb una mirada de desconfiança, em respon, però a mi de seguida se m'oblida. M'és indiferent. Només m'importa que aquest no és el meu destí.


Tiro sense contemplacions la bossa de mà que porto com equipatge i em deixo caure al llit. Trec la cartera de la butxaca. Dos-cents cinquanta-quatre dólars amb vint-i-tres centaus. Arrufo les celles. Es poc, però suficient. Almenys per ara.


A l'endemà, a l'alba, em poso en marxa de nou. Dec anar cap a l'est perquè el sol s'alça, lent però imperturbable, davant meu. Al cap d'uns quants kilómetres arribo a una bifurcació i m'aturo. Trec una moneda de la guantera. Cara, dreta. Creu, esquerra. La llenço i l'atrapo a l'aire. Creu, avui toca esquerra. Arranco.


Encara no he arribat al meu destí, penso, però de fet, no sé quin és el meu destí. No sé on vaig, de la mateixa manera que no sé de que fujo. Espero esbrinar-ho mentre condueixo. Tot i que potser el meu destí és conduir. Només conduir.