Un mundo que agoniza

Com que últimament només publica l’Escori avui he decidit fer jo una entrada al blog, per donar-li “vidilla”. No tenia pensat fer-ho perquè, senzillament, no se m’acudia cap tema que compartir amb vosaltres, però avui després de llegir un llibre fantàstic he cregut oportú presentar-vos-el. Val, arribats a aquest punt, potser alguns de vosaltres heu tancat la pàgina pensant (venga va, la pesada ara aquí ens ve a fotre el rollo). Tot i així, pels que seguiu llegint (gràcies!), us diré que m’he enrecordat de molts de vosaltres, sabent que tots tenim interessos diferents però que hem sigut (i som) una generació potencialment preparada per fer grans coses en aquest món.

Doncs bé, el llibre en qüestió es titula “Un mundo que agoniza”, de Miguel Delibes. Va ser un escriptor castellà del segle XX que a mi personalment m’encanta. No m’he llegit tota la seva obra però, fins ara, no m’ha defraudat. Aquest llibre en particular ha estat tota una revelació per mi; és una reflexió que fa el propi Delibes sobre el progrés humà i les conseqüències que aquest està ocasionant a la Humanitat i a l’entorn. És, per tant, un tema que ens involucra a tots. Crec que és interessant per a qualsevol de nosaltres. Tant si estudiem una carrera de ciències o de lletres o si ens dediquem a qualsevol altre cosa. En definitiva, si som humans (crec que tots ho som, no?).  Tracta temes d’economia, literatura, medicina, ecologia... Tots hi tenim alguna cosa a veure amb això.

I pensareu, “sí, a l’igual em poso jo ara a llegir aquesta tonteria amb tot el que he fer (o no)”. No creieu que us ocuparà gran part del vostre temps. És curt, de lletra gran (té dibuixets!) i es pot llegir perfectament en menys de tres hores. I no crec que us deixi indiferents. Si us he aconseguit “vendre la moto”, m’ofereixo a prestar-vos-el o potser el trobeu per internet. 

A més, si algun professor del nostre institut o de qualsevol altre llegeix per casualitat aquesta entrada, els aconsellaria incloure’l en les lectures acadèmiques. En un moment o altre, serem la generació responsable d’aquest món i hem de ser conscients que és important formar-se (acadèmica i humanament) per poder fer-ho de la millor manera possible.

I, finalment, per acabar amb tot el rollo que us acabo de fotre, us deixo algunes de les frases que es destaquen a la contraportada i que són dignes de reflexió.

“...mayor preocupación que hacer justícia ha sido para los gobernantes buscar la manera de entretener al pueblo para que no la pida.”

“Fabricar un hombre es una actividad infinitamente más sencilla y agradable que fabricar un automóvil, con lo que nunca ha de faltar el recambio para un hombre inutilizado.”