Coca-Cola i la campanya dels noms

Com va tot nois? Espero que bé :) Abans que arribi el Nadal us porto aquest article que he escrit pel blog de disseny gràfic que faig per la uni. Va, com podeu esbrinar pel títol, de l'última campanya de Coca-Cola, la de posar els noms a les llaunes.

Aquí us deixo l'enllaç, no sigueu perretes i entreu ;P
http://eltarrodelasesencias.blogspot.com.es/2013/12/coca-cola-y-su-campana-de-los-nombres.html

Bon Nadal a tothom, menys al Wert, que no em cau bé.

Un mundo que agoniza

Com que últimament només publica l’Escori avui he decidit fer jo una entrada al blog, per donar-li “vidilla”. No tenia pensat fer-ho perquè, senzillament, no se m’acudia cap tema que compartir amb vosaltres, però avui després de llegir un llibre fantàstic he cregut oportú presentar-vos-el. Val, arribats a aquest punt, potser alguns de vosaltres heu tancat la pàgina pensant (venga va, la pesada ara aquí ens ve a fotre el rollo). Tot i així, pels que seguiu llegint (gràcies!), us diré que m’he enrecordat de molts de vosaltres, sabent que tots tenim interessos diferents però que hem sigut (i som) una generació potencialment preparada per fer grans coses en aquest món.

Doncs bé, el llibre en qüestió es titula “Un mundo que agoniza”, de Miguel Delibes. Va ser un escriptor castellà del segle XX que a mi personalment m’encanta. No m’he llegit tota la seva obra però, fins ara, no m’ha defraudat. Aquest llibre en particular ha estat tota una revelació per mi; és una reflexió que fa el propi Delibes sobre el progrés humà i les conseqüències que aquest està ocasionant a la Humanitat i a l’entorn. És, per tant, un tema que ens involucra a tots. Crec que és interessant per a qualsevol de nosaltres. Tant si estudiem una carrera de ciències o de lletres o si ens dediquem a qualsevol altre cosa. En definitiva, si som humans (crec que tots ho som, no?).  Tracta temes d’economia, literatura, medicina, ecologia... Tots hi tenim alguna cosa a veure amb això.

I pensareu, “sí, a l’igual em poso jo ara a llegir aquesta tonteria amb tot el que he fer (o no)”. No creieu que us ocuparà gran part del vostre temps. És curt, de lletra gran (té dibuixets!) i es pot llegir perfectament en menys de tres hores. I no crec que us deixi indiferents. Si us he aconseguit “vendre la moto”, m’ofereixo a prestar-vos-el o potser el trobeu per internet. 

A més, si algun professor del nostre institut o de qualsevol altre llegeix per casualitat aquesta entrada, els aconsellaria incloure’l en les lectures acadèmiques. En un moment o altre, serem la generació responsable d’aquest món i hem de ser conscients que és important formar-se (acadèmica i humanament) per poder fer-ho de la millor manera possible.

I, finalment, per acabar amb tot el rollo que us acabo de fotre, us deixo algunes de les frases que es destaquen a la contraportada i que són dignes de reflexió.

“...mayor preocupación que hacer justícia ha sido para los gobernantes buscar la manera de entretener al pueblo para que no la pida.”

“Fabricar un hombre es una actividad infinitamente más sencilla y agradable que fabricar un automóvil, con lo que nunca ha de faltar el recambio para un hombre inutilizado.”

Buscant un Solazo (Part II)

Bon dia nois avui us porto la segona entrega dels solos! En aquesta segona (i última) semifinal tenim 10 contendents més, d'on a l'igual que a la primera passaran 4 a la gran final. Per votar seguiu el mateix criteri que a la primera entrega: click aquí per recordar. He procurat posar les vostres suggerències perquè tingueu les cançons que us agraden.

Enjoy ;)

Ens veiem penya!!!

El palo de Limón&Nada

Nanus aquí us deixò l'enllaç de l'article que vaig escriure pel blog que faig per la uni. Parla sobre el ja mític palooooooooooooooooooooo de Limón & Nada. Espero que us agradi i us distregui una estoneta ;)

Limon&Nada y su palo

Ride - Lana del Rey

Bé, la idea d'això és que escolteu la cançó mentre que llegiu. És un venazo literari que m'ha donat XD

La cançó és Ride de Lana del Rey.

Accelero i travesso la carretera solitària, veloçment, com travessa el cel un falcó que ha avistat la seva pressa. Les finestres abaixades. El vent sacseja el meu cabell violentament, despentinant-me, però que més dóna. M'agrada sentir l'aire golpejant la meva cara i el sol escalfar la meva pell. M'agrada sentir-me lliure.


Després d'hores de conduir sense descans, m'aturo a un motel de carretera. No sé ben bé on sóc, a algun indret de l'América profunda, suposo. Ja a dins, li pregunto al recepcionista, a quin estat estem. L'home, amb una mirada de desconfiança, em respon, però a mi de seguida se m'oblida. M'és indiferent. Només m'importa que aquest no és el meu destí.


Tiro sense contemplacions la bossa de mà que porto com equipatge i em deixo caure al llit. Trec la cartera de la butxaca. Dos-cents cinquanta-quatre dólars amb vint-i-tres centaus. Arrufo les celles. Es poc, però suficient. Almenys per ara.


A l'endemà, a l'alba, em poso en marxa de nou. Dec anar cap a l'est perquè el sol s'alça, lent però imperturbable, davant meu. Al cap d'uns quants kilómetres arribo a una bifurcació i m'aturo. Trec una moneda de la guantera. Cara, dreta. Creu, esquerra. La llenço i l'atrapo a l'aire. Creu, avui toca esquerra. Arranco.


Encara no he arribat al meu destí, penso, però de fet, no sé quin és el meu destí. No sé on vaig, de la mateixa manera que no sé de que fujo. Espero esbrinar-ho mentre condueixo. Tot i que potser el meu destí és conduir. Només conduir.

Buscant un Solazo (Part I)

Com va aquest setembre nanos? Per tal de fer més lleugers aquest primers dies de uni us porto aquest MACROESDEVENIMENT amb repercussió interplanetària!

Sóc l'únic que he sentit "¡Paren las rotativas!"? Bé, fora bromes, us explico de que anirà això: el propòsit és simple: trobar el millor solo de totes les èpoques, i abans que us tireu a sobre meu, diré que no són solos purs, poden ser ritmes, és a dir, mentre no cantin val!

Dit això, ja sé que no són comparables i que uns no tenen res a veure amb els altres, però es tracta de veure quin és el vostre prefe.

L'eventako es dividarà en dues semifinals (aquesta és la primera), de les que passaran les 4 cançons més votades de cada una.

Evidentment, aquestes primeres 10 les he triades jo, però perquè sigui més emocionant, la segona semifinal la feu vosaltres proposant els vostres temes! Deixeu la proposta als comentaris que jo recolliré el guant (el guà que diria l'Acosta).

Dit això, us deixo amb el vídeo, que el composen 10 fragments de cançons, però no puc estar de dir que moltes cançons no s'entenen sense escoltar la peça sencera, així que si trobeu alguna que no conegueu i us interessa, busqueu-la al Youtube!

Als comentaris deixo els meus vots (tot i que les votaria totes), per a que veieu com heu de votar. Animeu-vos a participar i si voleu digueu-li a amics, germans/es, amics imaginaris, etc.

Música per la Diada

Bones a tots!! Com va? Alguns ja hem tornat a la Uni, però seguim amb ganes de celebrar la Diada!
Aquí us deixo una selecció que he fet de cançons en català per escoltar avui, i si voleu qualsevol altre dia ;)

Recomanacions cinematogràfiques

Bon dia nanos! Ja tornem a ser al depriment setembre. Toca tornar a la rutina i lamentar-nos de com hem malgastat l’estiu... Cada any el mateix. Una de les coses que m’he dedicat a fer aquests mesos de calor (apart d’anar a la piscina, agafar la bici i sortir de farreta, tot sigui dit), ha estat veure pelis, sèries i documentals que tenia pendents durant el curs. Allò típic de: “Quan tingui temps...” Doncs bé aquest estiu tenia temps.

De totes les que he vist he triat algunes per comentar i veure si així us animo a que les veieu:

El discurso del rey

Segur que heu sentit a parlar d’aquesta peli. Si no l’heu vist encara  us diré que està prou bé, té aquell “nosequé” de les pelis britàniques li que sempre queda un resultat molt cuidat. La crítica la va posar pels núvols, i de fet va guanyar 4 Òscars, entre els quals millor pel·lícula, millor director i millor actor. La trama tracta sobre el príncep d’Anglaterra, a qui no li tocava ser rei ja que tenia un germà gran que havia d’heretar el càrrec, però que per circumstàncies diverses s’hi troba. Té greus problemes de dicció i acut a un logopeda poc convencional per tal de millorar la parla. La prova de foc arriba quan ha de donar un discurs per tota la nació a l’inici de la guerra mundial, i el film se centra en la preparació que fan tots 2 d’aquest moment.

A mi em va agradar força, però si no t’agraden els temes històrics se’t pot fer pesada i lenta, però jo li donaria una oportunitat.

Nota: 8

Gracias por fumar

Peliculón. Sincerament amb aquest nom m’esperava poc més que una merda punxada a un pal, però osti tu quin tros de peli. Protagonitzada per Aaron Eckhart, tracta de com el responsable de comunicació de les principals tabaqueres ianquis ha de donar la cara, i sortir-se de les fortes crítiques a les que el sotmeten. Realment interessant la capacitat manipuladora del protagonista, qui poc a poc t’adones que és un geni. No us vull explicar gaire més perquè crec que és millor que la veieu vosaltres, però us puc dir que no us avorrireu ni un segon ja que enganxa des del primer moment.

Nota: 10

Código Fuente

L’exèrcit dels Estats Units (com no?) ha desenvolupat una tecnologia que permet endinsar-se als 8 últims minuts de vida d’una persona. Això és possible ja que aquest és un període de temps que sobreviu al cervell un cop morta la persona. Així doncs, envien un militar a un tren que ha esclatat per una bomba terrorista per tal que aconsegueixi esbrinar qui l’ha col·locat, substituint la seva presència per la d’algú que ha mort a l’atemptat. Com és lògic, només té 8 minuts per aconseguir-ho, i no vull dir que s’assembli a “Atrapado en el Tiempo”, però no ho aconsegueix a la primera...

Nota: 7

Resistencia

Tracta d’un grup de jueus de Bielorússia que ha de fugir al bosc a l’inici de la 2ª Guerra Mundial per refugiar-se dels nazis. Al començament són un petit grup que només intenta sobreviure, però amb els pas dels mesos, es van congregant més refugiats, i s’acaba muntat una mena de campament que han d’autogestionar, sempre amb els alemanys perillosament a prop.

La protagonitza Daniel Craig (acá James Bond), que fa un gran paper com a líder dels refugiats.

Nota: 8

Declaración de guerra

Com sé que al grup sou uns quants que us interessa el tema (metges i infermers), us proposo aquesta pel·lícula de temàtica “clínica” que us serà interessant.

Uns joves francesos, Roméo i Juliette tenen un fill, Adam, qui per desgràcia de la parella confirma els pitjors pronòstics inicials, pateix un tumor cerebral. El film narra les vides de la parella i l’enorme repte que planteja la situació. Es veu com van transcorrent les diferents etapes de la malaltia, i com afecta aquesta tant al fill com als pares i la família.

El director aconsegueix transmetre l’angoixa dels pares, pels quals pateixes i t’acabes posant a la seva pell.

Nota: 7

Roma

Roma és una sèrie de l’HBO ubicada en temps dels romans (sembla força obvi pel títol), que narra la caiguda de la República i com el poble romà esdevé un imperi comandat per César. La sèrie no va tenir gran acollida entre el públic, la van haver de cancel·lar al finalitzar la segona temporada. No obstant, he de dir que aquest fet no treu que sigui una gran producció, amb personatges molt ben construïts i decorats perfectes. Ningú és com sembla i tothom amaga els seus secrets.

Una sèrie de molta qualitat, que no dubtaria a posar al nivell de Juego de Tronos en quant a profunditat, i ara que encara estem esperant la 4ª temporada dels Stark&Company, es presenta com un moment ideal per veure les batalletes entre els romans. Si no em creieu, comenceu a veure-la i després parlem.

La Canadiense, el nacimiento de un sueño

La última recomanació i us deixo en pau, és un documental de la creació de la Canadenca, sí, la famosa elèctrica que dóna nom a la vaga que tant vam estudiar a història. Molt interessant per veure com era la vida  en aquest país no fa tant i que sembla que tan ràpid oblidem.

Enllaç directe per veure el documental

Música temporada 2012/2013

Bon dia nanos! Com va tot? Avui us porto aquesta entrada que recull una mica les cançons que he anat escoltant aquesta última temporada. He de dir que no totes són d'aquest any, i segur que en coneixeu moltes.

No entren en aquesta llista grups que també m'agraden però que dono per suposat que sabeu que he escoltat com Mägo de Oz :P Dover, Amaral, Macaco i també altres rockeces varias. Així com música antigualla.Un altre dia farem una llistes d'això i si voleu per la diada una de música en català.

Comentaré una mica alguna cosa, però no pretenc fer d'Acosta. Li deixo a ell les crítiques músicals.

-Florence + The Machine: buuf molen molt aquestes cançons, almenys a mi m'aporten un bonrotllu impresionant.

-The Bright: duo de León que canta en anglès. Música sense pretensions: veu i guitarra. M'agrada perquè és música tranquileta que posa de bon humor.

-Luar Na Lubre: Sens dubte un dels millors grups instrumentals del panorama. Toquen una música celta apostoflant, si teniu temps no us ho penseu dos cops i escolteu un parell de cançons, veureu que no us decebem. Gaites, violins, acordions i flautilles everywhere!

-The Mamzelles: Qui?? The Mamzelles! Si ara et dic que són les d'envàs on vas? segur que ja saps qui són! Sembla que estan una mica anades de l'olla, però la cançó és un punt.

-Rise Against: normalment els grups de rock de fora no m'acaben de fer el pes, però un amic de la uni em va recomanar aquest, i la veritat no ho fan del tot malament!

-Daft Punk: Què és pot dir d'aquest grup que no s'hagi dit ja abans? Fa molt temps ja que escoltava cançons seves com One more time, Harder, better, faster & stronger, Aerodynamic o Digital Love, però amb aquest últim CD, s'han consagrat com un dels millors grups de la música electrònica. Temes com Get Lucky, Doin'it right o Give back life to music semblen que han arribat per quedar-se molt de temps.

 De les altres ja no comento res, us deixo a vosaltres la feina d'escoltar-les, que sent estiu, teniu temps. Fins una altra ;)

Smartphones Vs Carraques (Part II)

Fa uns dies, vam veure els avantatges que té fer servir un mòbil vell, avui veurem els que té fer servir un de nova generació. Abans però, m’agradaria fotre-li l’últim pal als smartphones ¬¬ Em posa dels nervis que quan un grup es reuneix la gent comenci a parlar pel What’s app! És que fsjbnfkjsnvlsnvlskjfsfnvjgjjtjg és d’òstia, de veritat! Ale, ja ho he dit!

Una altra cosa que em passa, això ja és més personal, és que veig que la gent és incapaç d’estar sense fer res. Al metro, al tren o esperant un bus, la gent està pendent del mòbil: que si el What’s app, que si un joc xorra, que si mirar el Facebook... Que passa, ja no sabem desconnectar? Seré jo, però m’encanta tenir temps per veure que hi ha al meu entorn, pensar en les meves coses, no fer res, una mica de tranquil·litat al cap i a la fi. Normal que després tothom vagi estressat i de cul, és que no paren ni un  minut.

Dit això veurem ara les bondats que tenen els mòbils nous. Si a l’article passat us vaig comentar per què prefereixo seguir amb la meva carraca, ara exposaré els motius que em podrien fer canviar de mòbil:

1- En primer lloc, per mi un smartphone faria la funció d’un 3x1. M’explico, jo ara hi ha vegades que porto a sobre el mòbil, la càmera de fotos i l’emapetrés. Fins ara em podia defensar dient que les fotos que feien els mòbils eren una caca i no es podien comparar amb les que fan les càmeres de veritat... ara ja no estic tant segur... I l’Mp3, doncs simplement el porto perquè al meu mòbil no caben més cançons (ojo al dato: tinc una, Infinity, que és el meu to de trucada des de que tinc el mòbil...). Així doncs, tindria un aparell que faria la funció de 3, d’això els que estudiem disseny en diem multifuncionalitat.

2- What’s app, tot i que he anat rajant d’ella sempre que he pogut, aquesta aplicació, que la gent pronuncia millor o pitjor, és força útil. Ve a ser una cosa així com missatges gratis! I ja se sap, en aquest país, tot el que és gratis triomfa. Però igual que als paquets de tabac posa allò de “fumar puede matar”, a l’obrir What’s app hauria d’aparèixer un missatge tal que: “usar What’s app no mata, però puede originar una  pérdida de tiempo así como de amigos”

3- Un altre puntazo dels smartphones és l’enorme quantitat d’aplicacions que poden tenir. M’agradaria destacar la del Bicing, que et diu les parades de bicicletes més properes i quantes bicis/ espais queden. Jo que faig servir el Bicing amb força assiduïtat crec que és molt útil, i si bé és cert que sempre pots gorrejar d’algun amic que vagi amb tu perquè ho miri ell, quan vas tu sol et menges els mocs com no trobis forat on deixar la bici...

4- Està molt bé que tinguin una memòria guapa. Jo amb el que tinc ara, només tinc una cançó... i no caben més! Així que oblida’t de fer moltes fotos o vídeos... Amb els mòbils d’ara aquestes coses ja no passen i tenen capacitat per emmagatzemar un munt de dades.

5- A mi que m’agrada anar fent fotos allà per on passo, l’aplicació Instagram em sembla brutal. Té un munt de filtres i efectes que et permeten editar fàcilment les teves fotografies i després les pots compartir amb tothom qui vulguis!

6- Mai et perdràs. Mentre et quedi bateria, podràs fer servir el GPS o consultar el Maps, això per gent despistada com jo està prou bé!

7- Et permet estar permanentment connectat a les xarxes socials: Facebook, Twitter, etc, tot i que pot arribar a ser preocupant. Potser jo, si em comprés un mobilako nou em faria Twitter, si ja sé que me’l podria fer ara des de casa, però crec que la gràcia és anar comentant la jugada allà per on vagis...

8- Per acabar, serveix també per consultar com ha quedat el Barça (el Zaragoza ja sé que perdrà) i per mirar les notes a Atenea, el Campus Virtual de la UPC (que per cert, és una castanya).

Per últim, i per contrastar les meves opinions amb entesos en la matèria, he consultat l’Albert que ens regala les següents línies:

Després de tot el que ha dit el Raúl poc em queda per dir, simplement que un smartphone ben utilitzat et pot treure de mil ''apuros'', amb l'internet a la butxaca no hi ha dubtes ni sustos en qualsevol moment de la vida quotidiana, ho busques i ja està. Saps quan triga el bus, si la Xina és una república popular i des de quin any i que estan fent els teus amics si ho necessites! i a més truca! Que si, que la bateria dura poc, però avui en dia, si no tens whats'app i un smartphone vas bastant perdut.

També el Nil Navarro, qui ha fet un forat a la seva ajustada agenda de pràctiques al laboratori, ens comenta que encara queda molt de camí per recórrer. Ell, per exemple, no estarà content fins que el seu mòbil li prepari torrades. Fora bromes, és evident que parlem d’un camp on la innovació està a l’ordre del dia, i quan surt un telèfon al mercat, la següent generació ja està de camí.

Això és tot gent! Espero que us hagin agradat aquestes 2 entregues de Smartphones Vs Carraques. Ens veiem ;)

Smartphones Vs Carraques (Part I)

Amb el canvi de mòbil del Xavi i del Raimon, el clan cromanyón (gent amb móbil “antic”) segueix perdent adeptes. Ja només quedem dos: el Santi i un servidor, i es que és normal que la gent es vagi passant als smartphones, és llei de vida.

Però, per què prefereixo seguir amb el meu Nokia de merda podent-lo canviar?

1-Serà una merda, però és la meva merda. Va haver un temps que volia que s’espatllés per poder pillar un mòbil millor, però ara ja no, li he agafat carinyo. És una sensació que tinc, però sembla que algunes persones estan que no caguen amb el seu mòbil nou, però quan passa un any i ja no és trending mòbil se’l volen tornar a canviar sense miraments... Pobre aparell no? O quanta hipocresia. Si tant te’l cuides que el poses a carregar cada nit, li compres una funda el personalitzes, el duus a sobre tot el dia..., com pot ser que en poc temps el vulguis tirar?

La meva carraca té mil ferides, però sé de que és i com es va fer cada una i quan les veig em porten records (sóc un sentimental jaja), i si me’l canvio hauré de triar un model, que donarà igual quin triï perquè ara tots són iguals, una pantalla i tres botons... I que passarà? Que pel carrer miri on miri tothom portarà el mateix cacharru que jo, i això no mola.

2-Pràcticament és immortal, si com ho sentiu, immortal. M’ha caigut mil vegades a terra, sóc un desastre, i no, no s’ha trencat. Quan això passa, surten disparades la carcassa i la bateria, però les poses un altre cop i ale!, aquí no ha passat res! Pitjor és quan et cau al peu, quin mal que fa el cabroncete!

Però si alguna aventura destructiva és destacable és la de Port Aventura. Vaig oblidar no pujar-lo als tronquitos i, amb uns amics com els que tinc, ja podeu imaginar com va sortir. Chorrejant aigua (regalimant no descriu prou bé el seu estat). Aquell mòbil no donava senyals de vida. Vaig provar de tot, assecar-lo amb un eixugacabells (com diria l'Alberich), posar-lo en un got d’arròs... i quan ja semblava destinat a podrir-se, el meu pare em va dir “ponlo al congelador”, per provar que no quedi, vaig pensar. I, amics, a la setmana va reviure, i des de llavors tan fresc!

3- És una autèntica machine, li dura la bateria 9 dies amb les seves respectives nits, i això que ja té els seus anyets. Així m’oblido de carregar-lo cada dia, com passa amb els d’ara. Us posaré un escenari factible: si es fa una travessia de la muntanya i pel que sigui no hi ha llum corrent a cap lloc, el guapito que vagi amb iphone es menjarà els mocs, i quan hagi de demanar el rescat, preferiria haver-se comprat un walkie-talki! (si, tot molt factible jeje).

A més a més, el meu mòbil pilla cobertura allà on altres no poden, per exemple, a alguns túnels de tren, si no us ho creieu pregunteu als meus amics de la uni.

4- Pots anar tranquil pel carrer, ja que no has de patir per si el perds (la pèrdua no serà gaire gran, el mòbil estarà de sobres amortitzat). Tampoc per si te’l roben...crec que aquest model és poc atractiu pels xoriços...

5- Si no me’l canvio, no hauran de fabricar un de nou. Si no fabriquen un de nou, no s’ha de gastar l’energia que costa la seva producció, ni es gastarà el combustible del seu transport. Tampoc s’iniciaran guerres a l’Àfrica pel coltan o altres dels components dels mòbils. Sé de sobres que no aconseguiré res així, però almenys dormiré més tranquil, és qüestió de principis.

A més a més, si no me’l canvio, no estaré generant un residu molt difícil de reciclar/eliminar i que és força contaminant, això si no acaba a un abocador no controlat a Costa d’Ivori.

6- No tinc tarifa, gasto poquet i pago quan truco i punt. A vegades flipo amb la gent que em diu: "no, sí jo tinc una tarifa barata, pago només 20€ al més i tinc Internet, trucades i blabla..." Que si, ja sé que hi ha abonaments més ecònomics, però en línies generals penso que la gent gasta més en telefonia mòbil ara que fa uns anys.

7-Per últim, no puc acabar sense destacar el darrer highlight del meu mòbil: l’snake! Això és un joc i no les parides que tenen els smartphones ara...

                                                              Tinc un récord de 4400

Fins aquí hem vist els avantatges de tenir un mòbil vell, en un proper article, veurem les que tenen els mòbils nous, que també en tenen.

Plans per l'estiu

El grup ja ha fet plans per aquest estiu. A continuació us poso la llista amb algunes activitats que hem pensat, a veure quantes som capaços de fer en aquests mesos de calor:

-Viatge/escapada/visita a Girona/Tarragona
-Fer un paintball
-Anar un dijous al 100 montaditos+cerveseria+cine de 4'70 full HD (el Romero sap de que va)
-Fer "el Juego más Hardcore que el Cagar Ladrillos", que ja va tocant Santi!
-Pujar a la banana de la barceloneta
-Finde de jocs
-Carrera-gimkhana de la Muerte BCN 2013 (organitzen escori, nil i la nere, que farà de "mujer florero")
-Port Aventura/ Parc aquàtic
-Passar un dia de platja fora de barcelona (fet a bcn xd)
-Anar al teatre/monòlegs
-Fer un partidet de futbol
-Anar a pijear al DIR diagonal de grahatis
-"Carrera" d'autos lokos!
-Guerra d'aigua, nivell pro, próximament rebreu més informació XD
-Anar a veure al Xavi i l'Uri a l'skatepark
-Desembarco en la Barceloneta
-Repte Pa Bimbo (organitza Guille)
-Repte total effects (organitza Nacho)
-100 Montaditos
-Bukake a la Judit => IMPORTANT

Bé, més o menys això és tot, si penseu alguna més l'afegim!

Comença l'estiu 2013

Cadascú té la seva manera de saber quan comença una nova estació. Per mi, quatre detalls marquen el començament de l’estiu:

1.  Menges les primeres cireres de l’any
2. Pots anar en màniga curta a les 7 del matí
3. Arriba a casa el catàleg dels petards
4. Estrella Damm llança el seu anunci d’estiu

Aquest any ja han passat totes (almenys a mi), així que ja som de nou a l’estiu!

A gosarlo tots junts... a partir de Sant Joan, que fins llavors toquen exàmens.

Per cert, quan comença l'estiu per vosaltres?

Anunci d'Estrella Damm 2013, aquest any amb Love of Lesbian

Recopilatori d'humor gràfic

Com us vaig prometre a l'entrada anterior, aquí teniu un nou recopilatori. Aquest cop d'humor gràfic, cuantarazones, 9gags, humor absurdo i demés pàgines per l'estil. Així que entrem en matèria i veurem si puc treure-us algun riure que altre:

-Aquest primer és per tots aquells que aguantem amb el nostre troncomóvil!

- La de cops que m'ha passat! I estic segur que no sóc l'únic

-Aquest és superior!

- Aquesta vinyeta segur que la va penjar Sheldon Cooper!

- Com dibuixar un panda en 4 senzills passos

- Aquest jodefotos m'entanta

- Si demà no és ni dilluns ni dissabte potser els dos següents no et fan gaire gràcia:

-Qui s'anima a provar-ho un dia?

- Amb aquest el Rai s'ha sentit identificat... ZAS!

-Per tots a qui ens han tret els queixals del seny!!!

-Hi ha cada bèstia suelto...

- Redefiniendo el concepto de "La Última Cena":

- M'han explicat que un tal Bárcenas va créixer amb aquests acudits...

- I aquí la nena que tothom voldria que fos la veïna de Bárcenas i tants altres...

- Ianquis plantant Mc Donals allà per on passen...

... però ni ells poden amb Súper Mario :)

I això és tot, espero que hagueu passat una bona estona i fins la propera.