Els Jocs de la Fam

Últimament, les sagues cinematogràfiques són les que estan recaptant més diners a les taquilles. Casualment, gairebé un any després de l’estrena de la última entrega de Harry Potter, que havia omplert totes les sales durant els últims 10 anys, va arribar a les grans pantalles ‘Els jocs de la fam’. No em vull dedicar a parlar de l’adaptació al cinema d’aquesta novel·la de Suzanne Collins perquè ja sabem que les pel·lícules acostumen a decebre si un s’ha llegit abans el llibre. Admeto, però, que és difícil resumir en 2 hores 400 pàgines en les que cada detall importa.

La història està repartida en tres llibres: ‘Els jocs de la fam’, ‘En flames’ i ‘L’ocell de la revolta’. Cal dir que la traducció catalana de l’últim títol no és del tot encertada si tenim en compte la importància que adquireix el nom de l’ocell en qüestió al llarg de la trilogia ―‘Mockingjay’ en anglès o ‘Sinsajo’ en castellà. Però bé, els seus motius tindrien.

Per entendre l’argument, ens hem de situar a Panem, que, per dir-ho d’alguna manera, són els EUA del futur després de que la gent de la nostra època ens carreguéssim el món. El sistema polític que regeix Panem és senzill: hi ha el Capitoli, on els seus habitants ―descendents de la Lady Gaga com a mínim― viuen envoltats de luxe, excentricitats i ‘despilfarro’; després hi ha els 13 districtes, que, tot i estar sumits en la misèria, s’han d’encarregar de subministrar al Capitoli.

Els Jocs de la Fam van començar quan el Districte 13 va rebel·lar-se contra el Capitoli. A banda de bombardejar-lo fins a destruir tota la seva superfície i esborrar-lo del mapa, el Govern va instaurar els Jocs de la Fam. Pretenien evitar així una futura revolta i mantenir els altres districtes a ratlla. Els jocs consisteixen en enviar, un cop l’any, un noi i una noia de cada districte a l’Arena, on no només hauran de sobreviure al territori i als seus monstres sinó que també hauran de lluitar a mort contra els altres tributs. I és que només en pot sortir viu un.

Els jocs són tot un espectacle televisiu amb què el President Snow aconsegueix mantenir a tota la població enganxada al televisor. La gent del Capitoli, que està exempta d’oferir els seus fills com a tributs, està entusiasmada seguint any rere any un esdeveniment que, per a ells, supera mil vegades al que serien les Olimpíades actuals. Als habitants dels districtes els empeny una altra raó per veure’ls: saber si el seu fill, nebot o veí viu o mor.

La història s’explica des de la visió de Katniss Everdeen, una noia de 16 anys que, des del moment en què s’ofereix tribut voluntàriament per tal de protegir la seva germana petita, es converteix en el punt de mira de tot Panem. Sobreviu als 74ens Jocs de la Fam i aconsegueix que, per primer cop a la Història es declarin dos guanyadors dels jocs: ella i Peeta Mellark, l’altre tribut del Districte 12 i punta del triangle amorós que hi haurà entre ell, Katniss i Gale, el millor amic de la protagonista, i que no es resoldrà fins ben bé l’última pàgina de la trilogia.

El que expliquen els tres llibres és com Katniss es converteix en el símbol de la revolta dels districtes contra el Capitoli. Una revolta que acaba en una guerra devastadora en què la mort d’alguns dels personatges més estimats d’aquesta ficció colpeix als lectors. La única pista que us donaré del final és que l’autora s’encarrega de fer-nos pensar si realment surt cap vencedor d’una guerra.

Personalment, crec que ‘Els Jocs de la Fam’ és una molt bona crítica dirigida a una societat com la nostra: malgastadora, addicta als ‘reality shows’, plena de desigualtats, egoista, i en mans d’un grup de polítics incapaços de saciar la seva set de poder, encara que hagin de mostrar la seva major crueltat. Però, com no podria ser d’una altra manera, també ens mostra que, si el poble s’uneix, es capaç de fer coses impensables.

Jo us recomano que, si ara que teniu temps lliure us avorriu, comenceu a llegir els llibres. Enganxen des del primer moment. Però si això de la lectura no us apassiona, sempre podeu esperar a novembre de 2015, quan s’estrenarà als cinemes l’última part de ‘L’ocell de la revolta’. Que la sort estigui sempre, sempre de la vostra part.