BIOMIMÈTICA, L’ART D’IMITAR LA VIDA

BIOMIMÈTICA, L’ART D’IMITAR LA VIDA

Des de fa mils de milions d’anys la vida a la Terra ha anat evolucionant fins adquirir formes tan complexes com és el propi ésser humà. La Terra, llar de tots els éssers vius que l’habiten, ha sobreviscut als més devastadors accidents naturals i encara avui dia continua fent-ho. Actualment, però, l’home resulta ser l’amenaça més destructiva per al planeta. No obstant, els únics perdedors en aquesta lluita serem nosaltres. La crisi ecològica que vivim en aquest moments adquireix dimensions globals i, freqüentment, es veu reflectida en ambients polítics, econòmics, socials i culturals. Davant d’aquesta situació, nombrosos científics es van aventurar a acollir la novetat per encarar molts dels problemes que se’ns posen per davant.
D’aquí va sorgir el concepte de biomimètica.

La biomímesi, biomimetisme o biomimètica és aquella ciència que es dedica a estudiar la natura com a font d’inspiració per tal de resoldre alguns problemes als que ha de fer front l’home. En poques paraules, es tracta d’imitar les formes de vida que ens envolten per solucionar problemes de qualsevol índole. La idea consisteix bàsicament en fer un canvi de mentalitat social, de tal manera que ens sigui possible obtenir beneficis de la natura acceptant la subordinació de l’home a l’entorn i no al contrari.
Molts dels investigadors involucrats en el tema proposen idees dignes de tenir en consideració i realment admirables. Per exemple, l’ecologista espanyol Jorge Riechmann proposa que la millor via per mantenir sa l’entorn és consumir en funció dels cicles naturals, augmentar l’autosuficiència local, evitar la producció de compostos xenobiòtics (tòxics per al medi) i basar-se en el principi de precaució.
Doncs bé, com ell, molts altres han aportat el seu granet de sorra a aquesta ciència de contínua innovació. Hi ha centenars d’exemples de biomimètica i a continuació em disposo a redactar-vos alguns dels més destacats.

Formigues nanotecnològiques a Mart

Possiblement, des d’un primer moment cap de nosaltres veu relació entre uns simples insectes i uns robots exploradors de Mart, cert?

Doncs bé, resulta ser que aquestes formiguetes no són tan simples com poden aparentar.
Viuen en comunitat i posseeixen nivells d’organització absolutament admirables. Aquests insectes socials tenen un sistema de comunicació tal que garantitza que mai passi una formiga per una zona que ha estat prèviament inspeccionada, aconseguint així un alt grau d’eficiència.
De la mateixa manera i imitant aquest comportament, els robots creats per l’home es comuniquen per infrarojos evitant recórrer espais prèviament inspeccionats per un altre robot.
Així cadascun d’ells és capaç de recollir dades del terreny, recopilant detalls topogràfics, climàtics, geològics...
Com podeu veure, petites formes de vida poden ser de gran ajuda per tal de facilitar l’exploració d’altres mons.

 

Súper adhesiu Gecko

El Gecko és un petit rèptil semblant a les sargantanes capaç d’enfilar-se per superfícies verticals perfectament llises sense cedir a la força de la gravetat. L’èxit dels equilibrismes d’aquest animaló resideix en la planta de les seves potes, coberta de milions de petitíssims tubs similars a pèls microscòpics, cadascun dels quals termina en estructures anomenades espàtules.

Aquestes fixen l’animal a la superfície mitjançant l’atracció de càrregues elèctriques oposades donada entre les molècules dels pèls i les de la superfície en qüestió.
Doncs bé, entendre el mecanisme de sustentació del Gecko ha estat clau pel disseny d’un súper adhesiu batejat com a Gecko sintètic.
Segons els seus creadors, és suficient amb un metre quadrat d’aquesta “cola” per mantenir enganxat al sostre un cotxe familiar de tamany mitjà. I a més dels múltiples usos tècnics que se us puguin acudir per aquest adhesiu també s’estudia la seva aplicació com a sutura quirúrgica.

 

La flor de lotus i les pintures hidrofòbiques

 

La flor de lotus, símbol de multitud de civilitzacions, destaca pel seu sistema d’auto-neteja. El secret d’aquesta intrigant planta es desvela amb un microscopi. La superfície de les seves fulles està formada per una trama rugosa que aconsegueix fer relliscar les gotes d’aigua. 

Aquestes, en patinar per la superfícies de les fulles, s’emporten totes les partícules de brutícia que, de no ser eliminades, suposarien un greu problema per a la planta.
Inspirant-se en aquesta particular flor, diversos laboratoris han emulat el caràcter relliscant de les seves fulles per crear superfícies, recobriments i pintures que poden netejar-se únicament amb aigua, prescindint d’altres productes químics.
Una aplicació fàcilment imaginable? Superfícies d’edificis cobertes per pintures d’aquest estil capaces de mantenir-se netes amb la simple ajuda de l’aigua de pluja.

L’escarabat del desert de Namíbia

Aquest particular habitant del desert africà ha estat capaç de sobreviure en un entorn extrem durant milions d’anys, adaptant fins el més petit detall de la seva morfologia per tal de proveir- se d’aigua obtenint-la de l’aire. Per aquest motiu, aquest Stenocara gracilipes (nom científic) ha estat el centre d’atenció del MIT (Massachusetts Institute of Technology).
La clau es troba en la superfície de la closca d’aquest coleòpter que, amb precisió matemàtica, combina punts hidrofòbics i hidrofílics. Aquesta està recoberta per una cera similar a antiadherents artificials que canalitza l’aigua condensada de la rosada i la condueix fins a la boca de l’animal.
En base al funcionament morfològic d’aquest insecte, s’ha creat un material capaç de recol·lectar aigua de l’aire i la boira. Resulta ser doncs, una investigació molt prometedora per abastir d’aigua a les zones més empobrides del planeta.

 

Com aquests, existeixen molts més exemples sorprenents de biomimètica. Cotxes ecològics que imiten sistemes fotosintètics per funcionar, banyadors de teixits similars a les pells de tauró, trens amb dissenys aerodinàmics inspirats en aus, edificis termoregulables com termiters, catifes modulars d’inspiracions cromàtiques naturals... La llista és llarga.

La natura ha estat capaç d’enginyar formes i comportaments admirables que l’han permès ser implacable al pas del temps. És per aquest motiu que hem d’assumir una posició absolutament respectuosa amb ella perquè, de ben segur, encara té moltíssimes coses que ensenyar-nos. Com va dir el bioquímic alemany Frederic Vester, “la natura és la única empresa que no ha trencat en 4.000 milions d’anys.”