Jo encara tenia una entrada pendent per aquest mes de desembre, però fins ara no se m’havia acudit sobre què escriure. Què malament, no? Representa que un periodista sempre ha de tenir un tema a peu! (Bon any nou a tu també, Narcís! jajaja)
Així doncs, he decidit apropiar-me de l’honor de fer l’última entrada de l’any a Les Coses de l’Empe. Por mi cara bonita, sí.
Quan el meu pare va tornar fa un parell de setmanes de Xile i Brasil, em va comentar que allà ja estava tot guarnit per Nadal. Amb els seus arbres decorats i els seus pessebres nevats i tot. Amb la diferència que allà es passen les festes a la platja i en bikini. A mi sempre m’ha resultat estrany un Nadal amb calor, igual que, per als que viuen a l’hemisferi sud, un Nadal amb fred i neu és una cosa molt i molt rara.
Arreu del món hi ha diferents maneres de celebrar l’entrada al nou any. Nosaltres hem crescut amb la tradició dels dotze grans de raïm amb les campanades de la Puerta del Sol de Madrid de fons. Bé, si mireu TV3, amb el peculiar orgasme multicolor de la Torre Agbar de Barcelona. Però avui, m’ha entrat curiositat i he buscat com ho celebren a altres països.
En una pàgina web, descriuen com es viu l’entrada al nou any a diferents ciutats del món. Us faré un petit resum.
1. Nova York: La celebració més espectacular té lloc a Times Square, on una bola de vidre va baixant a mesura que s’apropa mitjanit. A les 12 en punt, es llancen, a mode de confeti, unes tires de paper on, al llarg del mes de desembre, els neoyorquins han anat escrivint els seus desitjos per l’any vinent.
2. Sydney: És una de les primeres ciutats del món a entrar en el nou any i, com allà és estiu, els australians ho celebren a la platja. Quan toquen les 12 en punt, la gent fa el màxim de soroll possible fent sonar les botzines dels cotxes, les campanes de les esglésies, llançant un exèrcit de Guillems cridaners al carrer... A més, preparen un espectacle de focs artificials i llums.
3. Londres: Els londinencs acostumen a congregar-se als llocs més famosos de la ciutat (Trafalgar Square, Piccadilly Circus o davant del Big Ben) i, quan arriba l’hora, s’agafen de les mans i canten “Auld Lang Syne”, una cançó mil·lenària. Després de més de 10 minuts de focs artificials sobre el Tàmesi, la gent se’n va a celebrar l’entrada de l’any a les discoteques i pubs de la ciutat.
4. El Cairo: A Egipte, les celebracions són més íntimes. La gent acostuma a celebrar-ho o en algun restaurant, hotel o discoteca, o a casa, en família, on les dones vesteixen roba de colors i els nens mengen bombons de xocolata.
5. Tokyo: Al Japó, fan durar la festa de Cap d’Any uns quants dies. Aquestes festes són anomenades “bonenkai” i s’acostumen a passar en família, buscant la tranquil·litat que els permeti afrontar el nou any amb optimisme. (Coses de japonesos, allà no us hi veig gaire...)
6. Rio de Janeiro: Al Brasil, la gent va a la platja per celebrar el que ells anomenen la festa del “Lemanjá”. La gent llança al mar milions de petites espelmes flotants, sobretot a les platges d’Ipanema i Copacabana, on també es prepara un espectacle de focs artificials.
7. Roma: A Itàlia és tradició sopar un plat de llenties la nit de Cap d’Any i regalar a les dones roba interior de color vermell. Després, la gent es concentra a la Plaça del Popolo per seguir concerts de tot tipus de música.
8. París: A la ville des lumières et l’amour, acomiaden l’any bebent champagne, vi blanc i vi calent i menjant els papillotes, uns bombons que fan una petita explosió quan se’ls desembolica. Com no podia faltar, la majoria de gent intenta apropar-se als Champs Elysées o als Champs de Mars (davant de la Torre Eiffel, vaja) per contemplar l’espectacle de focs artificials.
En fi, només volia dir-vos que celebreu la nit com vulgueu, però que sobretot l’any que ve el puguem seguir passant tots junts.
FELIÇ 2012!
