Bon dia nanos! Ja tornem a ser al
depriment setembre. Toca tornar a la rutina i lamentar-nos de com hem malgastat
l’estiu... Cada any el mateix. Una de les coses que m’he dedicat a fer aquests
mesos de calor (apart d’anar a la piscina, agafar la bici i sortir de farreta,
tot sigui dit), ha estat veure pelis, sèries i documentals que tenia pendents
durant el curs. Allò típic de: “Quan tingui temps...” Doncs bé aquest estiu
tenia temps.
De totes les que he vist he triat
algunes per comentar i veure si així us animo a que les veieu:
El discurso del rey
Segur que heu sentit a parlar
d’aquesta peli. Si no l’heu vist encara
us diré que està prou bé, té aquell “nosequé” de les pelis britàniques li que sempre queda un resultat molt cuidat. La crítica la va posar pels núvols, i
de fet va guanyar 4 Òscars, entre els quals millor pel·lícula, millor director
i millor actor. La trama tracta sobre el príncep d’Anglaterra, a qui no li
tocava ser rei ja que tenia un germà gran que havia d’heretar el càrrec, però
que per circumstàncies diverses s’hi troba. Té greus problemes de dicció i acut
a un logopeda poc convencional per tal de millorar la parla. La prova de foc
arriba quan ha de donar un discurs per tota la nació a l’inici de la guerra
mundial, i el film se centra en la preparació que fan tots 2 d’aquest moment.
A mi em va agradar força, però si
no t’agraden els temes històrics se’t pot fer pesada i lenta, però jo li
donaria una oportunitat.
Nota: 8
Gracias por fumar
Peliculón. Sincerament amb aquest
nom m’esperava poc més que una merda punxada a un pal, però osti tu quin tros
de peli. Protagonitzada per Aaron Eckhart, tracta de com el responsable de comunicació de les
principals tabaqueres ianquis ha de donar la cara, i sortir-se de les fortes
crítiques a les que el sotmeten. Realment interessant la capacitat manipuladora
del protagonista, qui poc a poc t’adones que és un geni. No us vull explicar
gaire més perquè crec que és millor que la veieu vosaltres, però us puc dir que
no us avorrireu ni un segon ja que enganxa des del primer moment.
Nota: 10
Código Fuente
L’exèrcit dels Estats Units (com
no?) ha desenvolupat una tecnologia que permet endinsar-se als 8 últims minuts
de vida d’una persona. Això és possible ja que aquest és un període de temps que sobreviu al cervell un cop morta la persona. Així doncs, envien un militar
a un tren que ha esclatat per una bomba terrorista per tal que aconsegueixi
esbrinar qui l’ha col·locat, substituint la seva presència per la d’algú que ha
mort a l’atemptat. Com és lògic, només té 8 minuts per aconseguir-ho, i no vull
dir que s’assembli a “Atrapado en el Tiempo”, però no ho aconsegueix a la
primera...
Nota: 7
Resistencia
Tracta d’un grup de jueus de
Bielorússia que ha de fugir al bosc a l’inici de la 2ª Guerra Mundial per
refugiar-se dels nazis. Al començament són un petit grup que només intenta
sobreviure, però amb els pas dels mesos, es van congregant més refugiats, i s’acaba
muntat una mena de campament que han d’autogestionar, sempre amb els alemanys
perillosament a prop.
La protagonitza Daniel Craig (acá
James Bond), que fa un gran paper com a líder dels refugiats.
Nota: 8
Declaración de guerra
Com sé que al grup sou uns quants
que us interessa el tema (metges i infermers), us proposo aquesta pel·lícula de
temàtica “clínica” que us serà interessant.
Uns joves francesos, Roméo i Juliette
tenen un fill, Adam, qui per desgràcia de la parella confirma els pitjors
pronòstics inicials, pateix un tumor cerebral. El film narra les vides de la
parella i l’enorme repte que planteja la situació. Es veu com van transcorrent
les diferents etapes de la malaltia, i com afecta aquesta tant al fill com als
pares i la família.
El director aconsegueix transmetre
l’angoixa dels pares, pels quals pateixes i t’acabes posant a la
seva pell.
Nota: 7
Roma
Roma és una sèrie de l’HBO ubicada
en temps dels romans (sembla força obvi pel títol), que narra la caiguda de la
República i com el poble romà esdevé un imperi comandat per César. La sèrie no
va tenir gran acollida entre el públic, la van haver de cancel·lar al
finalitzar la segona temporada. No obstant, he de dir que aquest fet no treu
que sigui una gran producció, amb personatges molt ben construïts i decorats
perfectes. Ningú és com sembla i tothom amaga els seus secrets.
Una sèrie de molta qualitat, que
no dubtaria a posar al nivell de Juego de Tronos en quant a profunditat, i ara
que encara estem esperant la 4ª temporada dels Stark&Company, es presenta
com un moment ideal per veure les batalletes entre els romans. Si no em creieu,
comenceu a veure-la i després parlem.
La Canadiense, el nacimiento de
un sueño
La última recomanació i us deixo
en pau, és un documental de la creació de la Canadenca, sí, la famosa elèctrica
que dóna nom a la vaga que tant vam estudiar a història. Molt interessant per
veure com era la vida en aquest país no fa tant i que sembla que tan
ràpid oblidem.
