La mundialització planteja un ritme massa accelerat d’ús de recursos naturals

Després d'haver escrit un document per l'assignatura d'Entron Económic Mundial he trobat interessant compartir-lo amb vosaltres, per que parla sobre un dels efectes més importants que comporta la mundialització; L'esgotament i el mal ús dels recursos naturals.

La mundialització planteja un ritme massa accelerat d’ús de recursos naturals.

Després d’haver llegit el document anomenat ‘’Deu tesis sobre la mundialització’’ de Josep Maria Vidal Villa de 1993, he decidit comentar la tercera tesi per una raó, i es que trobo interessant comentar els efectes que comporta la mundialització sobre la natura perquè trobo que és de vital importància conservar i preservar el medi ambient per tal de que els futurs ciutadans del nostre planeta hi puguin viure bé, i que se’l trobin tal com ens agradaria trobar-nos-el a nosaltres.

La tercera tesi diu així: ‘’El model de la industrialització sobre el que s’assenta la mundialització econòmica té efectes perversos: la destrucció del medi ambient i l’esgotament dels recursos no renovables’’.

Per tal de que es doni a terme la mundialització es necessita més recursos energètics (sobretot no renovables), matèries primeres, altres materials que s’extreuen de la natura i que s’esgoten, o materials que al extreure’ls o manipular-los es danya la natura. El fet es que activitats industrials, de transport, de consum o de serveis entre d’altres danyen la natura sense importar de quina nació es tracti.

Aquest és el principal problema que comporta la mundialització, ja que si pretenem avançar en un món que sigui millor i igual per tothom, tothom requerirà més materials i més energia, cosa que degradarà encara més el medi ambient. I si avui en dia la mundialització encara no s’ha assolit i els índex d’ús de recursos naturals són massa elevats per la capacitat del nostre planeta de restaurar-los, els índex d’us de recursos naturals si la mundialització s’assoleix seran inacceptables i insostenibles.

Es per això que hi ha hagut en les últimes dècades diferents convencions internacionals i tractats per tal d’evitar que el món es quedi sense recursos naturals, tals com la Conferència de Río de Janeiro, o bé el Protocol de Kyoto, el qual proposa unes bases a complir en un temps determinat pels països que l’acceptin.

La població cada cop més s’està adonant de la necessitat de tenir un consum responsable i un desenvolupament sostenible, tot i que no sempre és fàcil, ja que intentar conservar el medi ambient molts cops xoca amb els interessos de les multinacionals (sobretot aquelles amb filials a països rics en recursos naturals) i amb els interessos econòmics de moltes empreses i fins i tot governs de països en vies de desenvolupament o desenvolupats.

Del problema plantejat al principi, el qual diu que la mundialització comporta un ús de recursos naturals molt elevats, en podem treure unes possibles solucions, anomenades desenvolupament sostenible i consum responsable, però d’aquí surt un altre problema, i és el fet de que el capitalisme seguirà en molts casos fent el que sigui rentable tant si es bo per la natura com si no.

El capitalisme busca la rendibilitat econòmica més elevada possible, i tot i que moltes multinacionals o empreses de gran tamany se’n conscienciïn continuaran havent-hi moltes que sense que ens n’adonem nosaltres (molts cops ajudats de polítics al servei de les grans empreses i multinacionals) continuaran sobreexplotat els recursos naturals del nostre planeta.

Exemples clars d’aquest ús desmesurat dels nostres recursos naturals són la desforestació de l’Amazones per part d’empreses estrangeres, els grans pous petrolífers d’Abu Dhabi controlats per grans terratinents i empresaris àrabs que sustentant tota la riquesa del país potencien la desigualtat cada cop més gran entre rics i pobres, la gran contaminació que aboquen les indústries i els automòbils –entre d’altres- del països més desenvolupats a la capa d’ozó i que provoquen l’efecte hivernacle (efecte pel qual els rajos solars al entrar a la capa d’ozó no poden tornar a sortir i ajuden a l’escalfament global i per tant a la descongelació dels casquets polars), o l’explotació per part de multinacionals de les mines de minerals necessaris per les noves tecnologies del Congo.

Es per això que podem afirmar que actualment el problema de l’esgotament dels recursos naturals no és cap problema nacional, ja que amb la mundialització s’estén més enllà de les nostres fronteres i per tant, encara és més difícil de controlar.

Espero que tot i que us hagi pogut ser pesat hagueu apreciat les ganes que he tingut de tocar una mica per sobre el tema i fer-lo proper a tothom. Gràcies per llegir-l'ho!