Després d'haver escrit un
document per l'assignatura d'Entron Económic Mundial he trobat interessant
compartir-lo amb vosaltres, per que parla sobre un dels efectes més importants
que comporta la mundialització; L'esgotament i el mal ús dels recursos naturals.
La mundialització planteja
un ritme massa accelerat d’ús de recursos naturals.
Després
d’haver llegit el document anomenat ‘’Deu tesis sobre la mundialització’’ de
Josep Maria Vidal Villa de 1993, he decidit comentar la tercera tesi per una
raó, i es que trobo interessant comentar els efectes que comporta la
mundialització sobre la natura perquè trobo que és de vital importància conservar
i preservar el medi ambient per tal de que els futurs ciutadans del nostre
planeta hi puguin viure bé, i que se’l trobin tal com ens agradaria trobar-nos-el
a nosaltres.
La
tercera tesi diu així: ‘’El model de la industrialització sobre el que s’assenta
la mundialització econòmica té efectes perversos: la destrucció del medi
ambient i l’esgotament dels recursos no renovables’’.
Per
tal de que es doni a terme la mundialització es necessita més recursos energètics
(sobretot no renovables), matèries primeres, altres materials que s’extreuen de
la natura i que s’esgoten, o materials que al extreure’ls o manipular-los es danya
la natura. El fet es que activitats industrials, de transport, de consum o de
serveis entre d’altres danyen la natura sense importar de quina nació es
tracti.
Aquest
és el principal problema que comporta la mundialització, ja que si pretenem
avançar en un món que sigui millor i igual per tothom, tothom requerirà més materials
i més energia, cosa que degradarà encara més el medi ambient. I si avui en dia
la mundialització encara no s’ha assolit i els índex d’ús de recursos naturals
són massa elevats per la capacitat del nostre planeta de restaurar-los, els
índex d’us de recursos naturals si la mundialització s’assoleix seran inacceptables
i insostenibles.
Es
per això que hi ha hagut en les últimes dècades diferents convencions
internacionals i tractats per tal d’evitar que el món es quedi sense recursos
naturals, tals com la Conferència de Río de Janeiro, o bé el Protocol de Kyoto,
el qual proposa unes bases a complir en un temps determinat pels països que l’acceptin.
La
població cada cop més s’està adonant de la necessitat de tenir un consum
responsable i un desenvolupament sostenible, tot i que no sempre és fàcil, ja
que intentar conservar el medi ambient molts cops xoca amb els interessos de
les multinacionals (sobretot aquelles amb filials a països rics en recursos
naturals) i amb els interessos econòmics de moltes empreses i fins i tot
governs de països en vies de desenvolupament o desenvolupats.
Del
problema plantejat al principi, el qual diu que la mundialització comporta un
ús de recursos naturals molt elevats, en podem treure unes possibles solucions,
anomenades desenvolupament sostenible i consum responsable, però d’aquí surt un
altre problema, i és el fet de que el capitalisme seguirà en molts casos fent
el que sigui rentable tant si es bo per la natura com si no.
El
capitalisme busca la rendibilitat econòmica més elevada possible, i tot i que
moltes multinacionals o empreses de gran tamany se’n conscienciïn continuaran havent-hi
moltes que sense que ens n’adonem nosaltres (molts cops ajudats de polítics al
servei de les grans empreses i multinacionals) continuaran sobreexplotat els
recursos naturals del nostre planeta.
Exemples
clars d’aquest ús desmesurat dels nostres recursos naturals són la desforestació
de l’Amazones per part d’empreses estrangeres, els grans pous petrolífers d’Abu
Dhabi controlats per grans terratinents i empresaris àrabs que sustentant tota
la riquesa del país potencien la desigualtat cada cop més gran entre rics i
pobres, la gran contaminació que aboquen les indústries i els automòbils –entre
d’altres- del països més desenvolupats a la capa d’ozó i que provoquen l’efecte
hivernacle (efecte pel qual els rajos solars al entrar a la capa d’ozó no poden
tornar a sortir i ajuden a l’escalfament global i per tant a la descongelació
dels casquets polars), o l’explotació per part de multinacionals de les mines
de minerals necessaris per les noves tecnologies del Congo.
Es
per això que podem afirmar que actualment el problema de l’esgotament dels
recursos naturals no és cap problema nacional, ja que amb la mundialització s’estén
més enllà de les nostres fronteres i per tant, encara és més difícil de
controlar.
Espero que tot i que us hagi pogut ser pesat hagueu apreciat les ganes que he tingut de tocar una mica per sobre el tema i fer-lo proper a tothom. Gràcies per llegir-l'ho!
Espero que tot i que us hagi pogut ser pesat hagueu apreciat les ganes que he tingut de tocar una mica per sobre el tema i fer-lo proper a tothom. Gràcies per llegir-l'ho!
