Melón

Si encuentran el melón en menos de 1 min son superdotados, de otro modo sufren síndrome de estupidez crónica.

Vaig trobar això per internet i em vaig pixar.

Per cert, jo sóc superdotat :) Vosaltres?

La dueña de la Casa Blanca

Va, aviam si passen els exámens de les no-UPF's i li tornem a donar més vidilla a aquest blog. El que ve a continuació és un tostón, literalment. No cal que ho llegiu, simplement és per a que no es digui que Lescosesdelempe no defensa una mica la professió. De totes maneres, si algú vol saber què fem a la fàbrica de periodistes, s'aburreix i té temps per malgastar, allá vosotros.

Començaré la meva entrada amb un discurs #modoLaportaON. I és que últimament el periodisme està rebent moltes crítiques per la poca professionalitat de molts "hipócritas que dicen que son periodistas y no lo son. Y me están embaucando a algunos de ustedes. Y eso es lo que no me gusta. Que nos embauquen, que nos engañen, eso no me gusta nada. ¡No caigan en la trampa! Que si no hacen ver que son periodistas no los leería nadie ni los escucharía nadie. O sea que ¡al loro! ¡Que no estamos tan mal, hombre!"

Durant aquesta setmana el profe de Llenguatges i gèneres interpretatius ens ha passat el documental "Thank you, Mister President". És un perfil de la Helen Thomas, una de les millors periodistes que ha deixat la professió. A classe no la coneixíem (encara que sempre hi ha algun listillo que diu que de tota la vida...) però el cas és que ens ha impactat a tots positivament. Realment, aquesta dona sí que és un model periodístic a seguir i no molts d'altres que hi ha escampats pel món...

El documental és aquest (traduït al castellà i tot, nivelazo): Thank you, Mister President

I el perfil que hem hagut de fer a classe és el que ve a continuació:

La dueña de la Casa Blanca

HELEN THOMAS, ex-decana de los periodistas de la Casa Blanca

“Resistencia, ésa es la palabra”. Quizás sólo de este modo se puede explicar cómo una mujer pudo llegar a ser la voz cantante durante años del selecto grupo de periodistas que cubren la actualidad de la Casa Blanca. O, por lo menos, ésta es la explicación que da la propia Helen Thomas al éxito de una larga trayectoria que la ha colocado como uno de los ideales del mundo periodístico.

Fue su ampliamente desarrollada curiosidad infantil lo que la llevó a Washington para abrirse paso en una profesión de hombres. En 1961, Helen aterrizó procedente de Detroit, ciudad en la que se crió, dispuesta a instalarse en la Casa Blanca. Cubrió la campaña electoral de Kennedy y se quedó para dar la bienvenida a todos los presidentes que pasaran por ella. Fueron “sólo nueve”, según la ya retirada periodista. 

Helen Thomas es de las pocas personas que pueden explicar cómo Bill Clinton la ayudó a soplar sus velas de cumpleaños. Cuando reflexiona ahora, a sus 91 años, sobre la accesibilidad que tenían antes los presidentes, ve cómo han cambiado las cosas. Helen no duda en asegurar que “por aquel entonces era muy diferente; realmente sentías que llegabas a conocer a la persona y creo que eso ahora se ha perdido”. 

Helen trabajó durante cuarenta años para la agencia de noticias UPI (United Press Internacional) desde la primera fila de la sala de conferencias de la Casa Blanca. Su constancia e insistencia en las entrevistas la consolidaron como periodista y se convirtió en la primera mujer encargada de abrir y cerrar una rueda de prensa. Fue allí donde conoció a Douglas Cornell, uno de sus máximos rivales profesionales, con quien finalmente llegaría a casarse. 

Aunque Mrs. Thomas consiguiera ganarse la simpatía de los jefes de estado, nunca dejó de lado su profesionalidad. Siempre se mostró dispuesta a hacer las preguntas necesarias para conseguir toda la verdad. Ni siquiera después de que el presidente Nixon la alabara por uno de sus ascensos laborales, Helen dejó de plantear una dura interrogación que le involucraba en el caso Watergate. “Decidí hacer la pregunta, pero me sentí muy mal”, confesó una Helen convencida de haber actuado correctamente.  

Helen estuvo tan ligada a UPI que la compra de la agencia por Sun Myung Moon, en el 2000, le hizo ver que era el momento de despedirse del micro hábitat de la Casa Blanca. No aún del periodismo, ya que empezó a colaborar en una columna del periódico Hearst. Fue en el año 2010 cuando su polémico “que se larguen de Palestina”, dirigido al ejército israelí durante un ataque a la flotilla de Gaza, la forzó a jubilarse y a finalizar, al fin, el mandato más largo que la Casa Blanca haya presenciado jamás. 

Nerea Sala Álvarez, UPF. 

SORT A TOTS AMB ELS EXÀMENS! :)

Frases que dejan huella II

 Lo prometido es deuda, aquí la 2ª part:

26- Estoy tan bueno que podria ser un prostituto                                                          Tito Mc
27- Como broma está bien                                                                                           Raúl Escorihuela
28- Que ha pasado? Tienes cara de quererle hacer un deepthroat a una escopeta         Charlie Sheen
29- ¿Cooooooonoces a Ted?                                                                                     Robin Scherbatsky
30- Mmmmmmmmmggmgmgmmm chocolate...                                                           Homer Simpson
31- Yo me llamo Josep Lluís, aquí y en la China popular                                                 Carod Rovira
32- ¿Por qué no te callas?                                                                                                Juan Carlos I
33- No te veo, pero porque tengo los ojos cerrados                                                     Ignacio Guijarro
34- Lucho por verdades, y por las mentiras, son inseparables, forman parte de la vida       Melendi
35- Iba tan sobrao, que se compró un helao                                                                     Anna Ruiz
36- Me gustaria continuar una saga milenaria, pero formo parte,
     de una generación espontánea                                                                                    Bunbury
37- Fernando se defiende como gato panza arriba                                                          Antonio Lobato
38- ¿Pero mujer que haces, que diablos haces?                                                             Fernando Ónega
39- Ra Ra Ragachá                                                                                                       Josmar Gerona
40- Ciutadans de Catalunya, ja sóc aquí!                                                                  Josep Tarradellas
41- Al febrer, tots de gresqueta!! (acompanyat d’un moviment sexi)                               Xavier Manén
42- Al loro, que no estamos tan mal!                                                                             Joan Laporta
43- Hablo catalán en la intimidad                                                                                   J. Maria Aznar
44- Vayamos por partes (no sé si la diria ell XD)                                                       Jack el destripador
45- Es mejor tener la boca y parecer estúpido que abrirla y dispar toda duda                 Mark Twain
(després d’un chiste) jajajajaja, no el pillo...                                                                  Judit Príncep
46- Bojaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaan                                                                   Nerea Sala
47- Propera parada Gavàaaaa                                                                                      Renfe
48- Lo peor de la crisis es la persona que tiene muchas propiedades pero que por esta situacion,
      no tiene dinero CASH para ir al supermecado, en cambio el pobre de siempre, que ha estado pidiendo,
      bueno... está acostumbrado.                                                                                  Carmen Lomana
49- Que no, que no, que no nos representan!                                                                Moviment 15M
50- Don’t worry be happy                                                                                           Bob Marley

Frases que dejan huella

Bé nois aquí teniu una petita selecció de frases que simplement m'ha fet gràcia posar-les totes juntes. N'hi ha de tot tipus així que ale! a perdre el temps una estona mentre les llegiu!

Per cert, abans que la Nerea em critiqui perquè no es poden posar paraules en boca d'altres persones i que això és una falta periodística més greu que la veu de Jose de Mägo de Oz (quines metàfores...) i blah blah blah, diré que les he escrit segons me'n recordava, i segurament n'hi ha moltes que no eren "exactament" així. Almenys s'ha intentat...

 

1- Ya saben, si parpardean se lo van a perder!                                                               Antonio Lobato
2- A mi no me dice nadie cuanto tengo que beber                                                          J. Maria Aznar
3- Las vías del tren en Cunit son rectas, tan jodidamente rectas,
   que si fueran más rectas, serían curvas                                                                 Guillem Martínez
4- Yo me pago mis trajes                                                                                               Francisco camps
5- Vols, vols?                                                                                                                    Raül Acosta
6- Heu de tenir les idees clares, lògica i sentit comú                                                            M. Àngels
7- Yo no conozco a ese Pito Vilanova                                                                            Jose Mourinho
8-  Mis amigos jugaban al baloncesto y otros al basquet...                                              Sergio Ramos
9- Nosaltres ni ens droguem, ni ens tirem, ni comprem àrbitres,
    només juguem al futbol                                                                                               Gerard Piqué
10- Eso es más repetitivo que la parrilla de TeleCinco                                                     Rogelio Sancho
11- Yes, we can!                                                                                                           B. Obama/Alonso
12- Te lo juro!                                                                                                               Alonso Alcántara
13- Atenció no creueu les vies, per la seva seguretat feu servir el pas inferior                            Renfe
14- Accident de tràfic, guàrdia civil                                                                               M. Teresa Güell
15- Prou, i quan dic prou, es prou!                                                                                          Josep Cuní
16- No puc quedar, he d’anar a comprar aigua                                                                    Oriol Botanch
17- Nois, nois, nois!                                                                                                               Marc Para
18- ¿ Que te crees, que somos lagartos y si nos cortan la cabeza
       llegamos caminando tranquilamente hasta casa? Pues no...                                       Arturo Medina
19- ¡Oh, mírame Marge! Soy un hombre mágico que vive en el país feliz,
     en una casa de gominola en la calle de la piruleta.                                                 Homer Simpson
20- Lucho por la inteligencia, y también por la ignorancia,
     cada vez más convencido que es muy corta su distancia                                                Melendi
21- No hay pan para tanto chorizo                                                                                 Moviment 15M
22- Dilluns farem una gran festa (referint-se a un examen)                                        Joan Alberich
23- Jo no puc aprendre per tu                                                                                        Sebastià Juste
24- Tu no tens amics                                                                                                      Raimon Verge
25- Show must go on                                                                                                     Freddy Mercury


I sí, el show seguirà, pròximament la 2ª entrega ;)  Solo en los mejores blogs!
P.D. Seria un detall que es pogués usar el tabulador a les entrades...

La PxC de Tortosa denuncia la "invasió immigrant" a la cavalcada dels Reis

El regidor de Plataforma x Catalunya (PxC) a Tortosa, Jordi Casanova, ha publicat al seu Facebook un seguit de comentaris xenòfobs sobre la presència de menors marroquins a la cavalcada dels Reis de la ciutat. Casanova denuncia d'entrada la "invasió immigrant" a l'acte en què, segons diu textualment, "un eixam de criatures immigrants -especialment moros-" van acaparar la recollida de caramels fins al punt de "posar en risc la integritat física dels nostres fills". El regidor i portaveu del partit de Josep Anglada al municipi es pregunta "què fan, si es pot saber, els moros a les nostres festes i tradicions?. FONT: 324

OPINIÓ| MAN HOH T.

Vet aquí la imatge que té el 99,99% de la població sobre l'activitat política. Sovint escoltem "ens roben", "son uns manguis", etc. Avui també podem dir "Diuen i no pensen el què diuen". Senyors, on anem a parar?

Com a estudiant de Ciències Polítiques crec que ens ho hem de fer mirar, la immigració no és un conflicte fins que entra a escena la religió. Hi han un munt de religions, però algunes d'aquestes xoquem amb altres i vet aquí el nostre problema. Quan dues variables xoquem es desenvolupen actes detestables: assassinats, insults, baralles i confrontacions.

A mi, almenys, m'han ensenyat a escola quina és la religió catòlica, la veritat és que no la practico, però entenc que hi ha gent que si ho fa i estic d'acord que practiqui el que vol. Així com a les altres. El terme religió prové del grec clàssic i vol dir unió o alguna cosa que uneix. Entenc que la gent necessiti sentir-se acompanyada, no volem estar sols i preferim creure que no ho estem. 

La religió és la causa que més ens ha dut a la guerra en els darrers segles i malgrat tot continuem defensant les nostres creences. Ser d'un altre indret del món, tenir una cultura pròpia i unes arrels és, si més no, motiu per estar orgullosos de nosaltres i dels nostres avantpassats. 

Trobo una falta molt greu de dignitat, perquè el que és consideració o respecte ja la van perdre des del principi i son vostès senyors/es "PXC" els qui ens esteu ensenyant valors com: l'odi i el racisme. Vatua l'olla, però si és el que Hitler deia!

Quina paradoxa, "un partit de frikis" en ple segle XXI, pensava que la societat ja els havia eliminat. Retrocedim en el temps i ens hem plantat al 1931?

Creieu realment que aconseguint el control de la Generalitat o del Congrés fareu res del que citeu en campanya electoral? Existeix un òrgan supranacional conegut com Europa, quin descobriment!

Doncs Europa té una ferma política de lliure intercanvi de persones i comerç, ni la economia ni les persones podreu parar-les. A més, perquè li dedico temps a escriure aquest article d'opinió d'un partit del qual el seu líder és considera a favor del règim franquista?


"EL MUNDO HA DADO SEÑALES DE VOLVERSE LOCO"