Societat de consum

Per aquest article he aprofitat el projecte de Sostenibilitat de la Uni i us he posat un trosset resumit. Més endavant ja faré coses més divertides i molones. Aquí va el ladrillo, espero que no us adormiu en el procés:

Durant molt de temps (la majoria des de que va néixer la humanitat) no podem considerar el ritme de vida dels humans a la Terra “perjudicial”. De fet, podem considerar la Revolució Industrial com a tret de sortida de l’època del creixement i el naixement de la societat de consum.

La revolució industrial es va iniciar a la Gran Bretanya, durant la segona meitat del segle XVIII amb l’aparició, pricipalment de la màquina de vapor. Es van produir canvis als sistemes productius que van transformar la societat i van fer que el capitalisme s’imposés com a model econòmic. La producció en cadena de les industries va suposar un augment de la producció així com una reducció dels costos dels productes.

 Manchester, Anglaterra ("Cottonopolis"), pintura del 1840

Fins aleshores, sempre s’havia intentat fabricar el millor producte possible, el més resistent, que més durés i fos d’una qualitat més alta. Però ràpidament van veure que d’aquesta manera no es donaria sortida a la creixent oferta, de manera que la forma en que es dissenyaven i es desenvolupaven tots els productes va haver de canviar. En termes generals, el que es va fer va ser escurçar la vida útil del producte, perquè aquest deixés de ser funcional abans i el consumidor s’hagués de comprar un de nou.

Aquest sistema va ser vàlid durant força temps. En certa manera tothom sortia guanyant. Les empreses venien més, però també és cert que el consumidor podia triar entre més varietat de productes. De la mateixa manera que, on abans una peça de roba havia de durar gairebé tota la vida al consumidor, després de la revolució industrial la situació havia canviat i, potser forçadament, podia variar amb més freqüència el seu vestuari. Moltes vegades amb un cost molt semblant al que li hagués costat abans un sol producte, ja que els nous mètodes de fabricació havien abaratit de forma considerable el preu final.

Però aquest sistema té certs inconvenients, i ens estem adonant ara, dos segles després de que esclatés la revolució industrial. En primer lloc, ens hem adonat que tenim un problema del que fa dos-cents anys la societat no n’era prou conscient, i és que el preu de produir més articles per cobrir les mateixes necessitats repercuteix directament sobre el planeta. Els recursos que aquest genera són limitats i triguen cert temps a regenerar-se, si es que ho fan. Per tant no és possible generar productes indefinidament sense que s’esgotin els recursos.

A més, la població mundial està creixent a un ritme exponencial, convertint-se en un nou element a afegir a l’equació. Per tant, estem vivint a un món on cada vegada som més, consumim més, però hi ha menys recursos.

Sabem que no estem fent bé les coses, però tothom vol una blackberry nova, una tele de plasma d’un punyao de polzades i anar de compres cada finde. I si és possible doncs també una mansió de dues plantes amb piscina, un jet privat i tenir un Ferrari. És possible el canvi? El problema no és el sistema, ni els polítics que és innegable que no ajuden gaire a solucionar les coses (tots dos). Som nosaltres, les persones que hem nascut a una societat egoista on ens ensenyen a buscar el màxim profit personal encara que sigui a costa de trepitjar els altres...Un país ple d'"espavilats"on l'objectiu és no fotre ni brot, sembla que se li doni un premi al més vago i es passa fent el mínim esforç (després ens pretenem comparar amb Alemanya...)  Som el problema, però som alhora la solució. Nosaltres tenim la clau del canvi!

Has arribat fins aquí? Et mereixes un aplaudiment!!

Aquí us deixo un link d’un documental que parla d’aquest tema: http://vimeo.com/19682455. El van fer primer a TV-3, però ja no està disponible, aquesta és la versió de TVE, que està bé, però s’han menjat cachitos. No és el típic documental tostón infumable, així que animeu-vos gent ;)