Amb motiu de la
celebració del Dia de la Dona Treballadora que es va fer ahir, dia 8 de març, m’agradaria
fer una petita reflexió sobre el tema. Com que l’escriptura no és el meu fort i
hauria d’estar estudiant…intentaré ser breu.
Crec que, efectivament,
encara vivim en una societat desigual entre sexes, però dubto bastant sobre si
estem seguint el camí adequat per arreglar-ho. Penso que moltes dones (i alguns
homes també) estan fent una mala interpretació del feminisme, que per definició
vol la igualtat entre gèneres, i ho estan transformant en “hembrisme”. En
nombroses ocasions he vist com les dones s’intenten imposar sobre els homes,
reclamant igualtat. Però…això no és una forma de pagar amb la mateixa moneda el
que han hagut de patir les nostres antecessores? Em sembla que algunes persones estan
portant a extrems innecessaris tot això. A vegades sento comentaris del tipus “aquell
tio és un masclista perquè m’estava mirant l’escot”. Bueno…aquí el que estigui
lliure de culpa que tiri la primera pedra, no? Perquè jo sóc la primera que si passa per davant un noi de
bon veure també em giro…Evidentment no hauríem d’aguantar que un home sigui
incapaç de mirar-nos als ulls, perquè això sí que és una falta de respecte,
però el tema té molta discussió perquè n’hi ha que porten uns escots que són
difícils d’evitar fins i tot per altres dones…
És només un exemple.
Al que em refereixo és a que, clar que continua havent-hi masclisme i desigualtat,
però si volem acabar amb això cal que prenguem una postura seriosa al respecte.
Sincerament, com a dona m’importa ben poc que facin un acudit sobre nosaltres
(segurament la primera a riure seré jo). El que m’importa és que no se’m donin
les mateixes oportunitats que als altres només per tenir un cromosoma X de més.
Indignar-me al sentir un acudit d’aquests no em fa més dona, ni acabarà amb el
masclisme perquè, al cap i a la fi, jo mateixa sé que no vaig néixer per estar
dins la cuina o al paritori. I si algú no ho té clar llavors el problema és
seu. La desigualtat de gènere arrossega problemes molt més importants que
aquests. Penso que, contra el que realment hauríem de lluitar és contra salaris
desiguals per fer la mateixa feina, sobre opinions que arribin més lluny només
perquè han estat dites per homes o contra estereotips que fan que les nenes
rebutgin interessar-se per ciències o tecnologia perquè, per pressió social, se
senten incapaces.
En resum, el que
intento dir és que hauríem de reflexionar entre tots en quina direcció volem
portar aquesta lluita. I crec que som especialment nosaltres, les noies, les
que hem de fer un esforç per intentar que aquesta no es desvirtuï.
PD1: sóc conscient
que es pot fer una reflexió molt més detallada i profunda però tampoc volia esplaiar-me
gaire. En tot cas, qualsevol comentari al respecte és benvingut.
PD2: Primera
publicació del 2015! Tenim això una miqueta abandonat, no?
