Una altra cosa que em passa, això
ja és més personal, és que veig que la gent és incapaç d’estar sense fer res.
Al metro, al tren o esperant un bus, la gent està pendent del mòbil: que si el What’s app, que si un joc xorra, que si
mirar el Facebook... Que passa, ja no
sabem desconnectar? Seré jo, però m’encanta tenir temps per veure que hi ha al
meu entorn, pensar en les meves coses, no fer res, una mica de tranquil·litat
al cap i a la fi. Normal que després tothom vagi estressat i de cul, és que no
paren ni un minut.
Dit això veurem ara les bondats
que tenen els mòbils nous. Si a l’article passat us vaig comentar per què prefereixo
seguir amb la meva carraca, ara exposaré els motius que em podrien fer canviar
de mòbil:
1- En primer lloc, per mi un
smartphone faria la funció d’un 3x1.
M’explico, jo ara hi ha vegades que porto a sobre el mòbil, la càmera de fotos
i l’emapetrés. Fins ara em podia defensar dient que les fotos que feien els
mòbils eren una caca i no es podien comparar amb les que fan les càmeres de
veritat... ara ja no estic tant segur... I l’Mp3, doncs simplement el porto
perquè al meu mòbil no caben més cançons (ojo al dato: tinc una, Infinity, que
és el meu to de trucada des de que tinc el mòbil...). Així doncs, tindria un
aparell que faria la funció de 3, d’això els que estudiem disseny en diem
multifuncionalitat.
2- What’s app, tot i que he anat rajant d’ella sempre que he pogut,
aquesta aplicació, que la gent pronuncia millor o pitjor, és força útil. Ve a
ser una cosa així com missatges gratis! I ja se sap, en aquest país, tot el que
és gratis triomfa. Però igual que als paquets de tabac posa allò de “fumar puede matar”, a l’obrir What’s app hauria d’aparèixer un
missatge tal que: “usar What’s app no
mata, però puede originar una pérdida de
tiempo así como de amigos”
3- Un altre puntazo dels
smartphones és l’enorme quantitat d’aplicacions que poden tenir. M’agradaria
destacar la del Bicing, que et diu les parades de bicicletes més properes i
quantes bicis/ espais queden. Jo que faig servir el Bicing amb força assiduïtat
crec que és molt útil, i si bé és cert que sempre pots gorrejar d’algun amic
que vagi amb tu perquè ho miri ell, quan vas tu sol et menges els mocs com no
trobis forat on deixar la bici...
4- Està molt bé que tinguin una memòria
guapa. Jo amb el que tinc ara, només tinc una cançó... i no caben més! Així que
oblida’t de fer moltes fotos o vídeos... Amb els mòbils d’ara aquestes coses ja
no passen i tenen capacitat per emmagatzemar un munt de dades.
5- A mi que m’agrada anar fent
fotos allà per on passo, l’aplicació Instagram em sembla brutal. Té un munt de
filtres i efectes que et permeten editar fàcilment les teves fotografies i
després les pots compartir amb tothom qui vulguis!
6- Mai et perdràs. Mentre et
quedi bateria, podràs fer servir el GPS o consultar el Maps, això per gent
despistada com jo està prou bé!
7- Et permet estar permanentment
connectat a les xarxes socials: Facebook, Twitter, etc, tot i que pot arribar a
ser preocupant. Potser jo, si em comprés un mobilako nou em faria Twitter, si
ja sé que me’l podria fer ara des de casa, però crec que la gràcia és anar
comentant la jugada allà per on vagis...
8- Per acabar, serveix també per
consultar com ha quedat el Barça (el Zaragoza ja sé que perdrà) i per mirar les
notes a Atenea, el Campus Virtual de la UPC (que per cert, és una castanya).
Per últim, i per contrastar les
meves opinions amb entesos en la matèria, he consultat l’Albert que ens regala
les següents línies:
Després de tot el que ha dit el Raúl
poc em queda per dir, simplement que un smartphone ben utilitzat et pot treure
de mil ''apuros'', amb l'internet a la butxaca no hi ha dubtes ni sustos en
qualsevol moment de la vida quotidiana, ho busques i ja està. Saps quan triga
el bus, si la Xina és una república popular i des de quin any i que estan fent
els teus amics si ho necessites! i a més truca! Que si, que la bateria dura
poc, però avui en dia, si no tens whats'app i un smartphone vas bastant perdut.
També el Nil Navarro, qui ha fet
un forat a la seva ajustada agenda de pràctiques al laboratori, ens comenta que
encara queda molt de camí per recórrer. Ell, per exemple, no estarà content
fins que el seu mòbil li prepari torrades. Fora bromes, és evident que parlem d’un
camp on la innovació està a l’ordre del dia, i quan surt un telèfon al mercat,
la següent generació ja està de camí.
Això és tot gent! Espero que us
hagin agradat aquestes 2 entregues de Smartphones Vs Carraques. Ens veiem ;)
-The Mamzelles: Qui?? The Mamzelles! Si ara et dic que són les d'envàs on vas? segur que ja saps qui són! Sembla que estan una mica anades de l'olla, però la cançó és un punt.
