Però, per què prefereixo seguir
amb el meu Nokia de merda podent-lo canviar?
La meva carraca té mil ferides,
però sé de que és i com es va fer cada una i quan les veig em porten records
(sóc un sentimental jaja), i si me’l canvio hauré de triar un model, que donarà
igual quin triï perquè ara tots són iguals, una pantalla i tres botons... I que
passarà? Que pel carrer miri on miri tothom portarà el mateix cacharru que jo,
i això no mola.
2-Pràcticament és immortal, si
com ho sentiu, immortal. M’ha caigut mil vegades a terra, sóc un desastre, i
no, no s’ha trencat. Quan això passa, surten disparades la carcassa i la
bateria, però les poses un altre cop i ale!, aquí no ha passat res! Pitjor és
quan et cau al peu, quin mal que fa el cabroncete!
Però si alguna aventura
destructiva és destacable és la de Port Aventura. Vaig oblidar no pujar-lo als
tronquitos i, amb uns amics com els que tinc, ja podeu imaginar com va sortir.
Chorrejant aigua (regalimant no descriu prou bé el seu estat). Aquell mòbil no
donava senyals de vida. Vaig provar de tot, assecar-lo amb un eixugacabells (com diria l'Alberich),
posar-lo en un got d’arròs... i quan ja semblava destinat a podrir-se, el meu
pare em va dir “ponlo al congelador”, per provar que no quedi, vaig pensar. I,
amics, a la setmana va reviure, i des de llavors tan fresc!
3- És una autèntica machine, li
dura la bateria 9 dies amb les seves respectives nits, i això que ja té els
seus anyets. Així m’oblido de carregar-lo cada dia, com passa amb els d’ara. Us
posaré un escenari factible: si es fa una travessia de la muntanya i pel que
sigui no hi ha llum corrent a cap lloc, el guapito que vagi amb iphone es
menjarà els mocs, i quan hagi de demanar el rescat, preferiria haver-se comprat
un walkie-talki! (si, tot molt factible jeje).
A més a més, el meu mòbil pilla
cobertura allà on altres no poden, per exemple, a alguns túnels de tren, si no
us ho creieu pregunteu als meus amics de la uni.
4- Pots anar tranquil pel carrer,
ja que no has de patir per si el perds (la pèrdua no serà gaire gran, el mòbil
estarà de sobres amortitzat). Tampoc per si te’l roben...crec que aquest model
és poc atractiu pels xoriços...
5- Si no me’l canvio, no hauran
de fabricar un de nou. Si no fabriquen un de nou, no s’ha de gastar l’energia
que costa la seva producció, ni es gastarà el combustible del seu transport.
Tampoc s’iniciaran guerres a l’Àfrica pel coltan o altres dels components dels
mòbils. Sé de sobres que no aconseguiré res així, però almenys dormiré més
tranquil, és qüestió de principis.
A més a més, si no me’l canvio,
no estaré generant un residu molt difícil de reciclar/eliminar i que és força
contaminant, això si no acaba a un abocador no controlat a Costa d’Ivori.
6- No tinc tarifa, gasto poquet i pago quan truco i punt. A vegades flipo amb la gent que em diu: "no, sí jo tinc una tarifa barata, pago només 20€ al més i tinc Internet, trucades i blabla..." Que si, ja sé que hi ha abonaments més ecònomics, però en línies generals penso que la gent gasta més en telefonia mòbil ara que fa uns anys.
7-Per últim, no puc acabar sense
destacar el darrer highlight del meu mòbil: l’snake! Això és un joc i no les
parides que tenen els smartphones ara...
Fins aquí hem vist els avantatges
de tenir un mòbil vell, en un proper article, veurem les que tenen els mòbils
nous, que també en tenen.