Aquí ve la segona part del meu
últim article, Crítica de 5 cançons, on he fet una tria de les cançons que
més us poden agradar, tenint en compte que teniu gustos variats, i he fet una anàlisis de cadascuna.
Princess Of China és l’últim single que ha tret Coldplay al mercat
amb la col·laboració d’una de les cantants més populars del moment, Rihanna. La
cançó presenta els gèneres musicals de l’electropop, el hip hop alternatiu i el
R&B. Durant els 4 minuts que dura la cançó es poden sentir contínuament els
sintetitzadors que recorden al so d’un videojoc, a la vegada que es contrasten
amb les veus de Chris Martin i Rihanna trencant així la uniformitat. Pel que fa
als “oooh”, aquests presenten influències asiàtiques i donen així més significat
al títol de la cançó.
Coldplay & Rihanna - Princess Of China
Payphone és el nou single de Maroon 5 amb la col·laboració del
cantant que tant li agrada a la Jessica, el Wiz Khalifa (“Luis Califa” segons l’Escori).
És una cançó pop no gaire diferent a les cançons actuals, de l’estil d’Airplanes de B.o.B. i Hayley Williams, la
qual destaca per la veu característica de l’Adam Levine, vocalista de Maroon 5
i, pel que fa a la col·laboració del Wiz Khalifa, trobo que no era necessària
en aquesta cançó, però l’han dut a terme més que res per estratègies comercials
per atreure més fans. Pel que fa a la cançó, tracta d’un noi que vol saber què
ha fallat en la seva relació que aparentment anava tan bé i que al final no
tindrà solució. En resum, Payphone és
una d’aquelles cançons que escoltes quan estàs melancòlic.
Maroon 5 & Wiz Khalifa - Payphone
Perquè no digueu que només poso pop comercial faré també una anàlisis d’una cançó
del grup de rock alternatiu The White Stripes, Seven Nation Army. En aquesta cançó, que va ser escrita en una prova de so abans d’un show en
Austràlia, hi ha una cuidada producció de la guitarra, la bateria i la veu del
vocalista i guitarrista Jack White. Seven
Nation Army s’ha convertit en tot un clàssic de la música rock sent
versionada múltiples vegades i arribant a aconseguir un premi Grammy com a
millor cançó rock del 2003 i és considerada com la segona millor cançó del segle XXI segons la Rolling Stone. La seva influència ha arribat al món dels esports i ha esdevingut un himne de celebració de les victories italianes després del mundial de futbol del 2006 en que va guanyar la selecció italiana. A la majoria de vosaltres us sonarà el principi de la cançó.
The White Stripes - Seven Nation Army
Call Me Maybe és un exemple de com una cançó pop senzilla pot
arribar a ser un èxit comercial. La cançó, primer single de Carly Rae Jepsen,
és un tema dance-pop que parla d’un tema típic com l’amor a primera vista i els
seus inconvenients i té un caràcter molt optimista cantat amb una veu molt
dolça, que potser ha estat una de les claus del seu èxit. Pel que fa al vídeo
musical, té una certa gràcia el final inesperat del videoclip un cop la noia ha
aconseguit, després de molt esforç, captar l’atenció del noi del qual s’havia
enamorat.
Carly Rae Jepsen - Call Me Maybe
Drunk és la recomanació de la Nere, d’un cantant britànic Ed Sheeran
(un d’aquells cantants que només coneix ella jaja). La cançó parla d’un noi que
es lamenta després d’haver “tallat” amb la seva parella i que diu
s’emborratxarà per sentir una mica d’amor. Tot i semblar un tòpic, la lletra
està ben treballada amb fragments com ara: “But our house gets cold when you
cut the heating/Without you to hold I'll be freezing” (“Però la nostra casa es
refreda quan tu talles la calefacció/Sense tu estaré congelat”). Pel que fa al
videoclip, es barreja tristesa amb diversió on amb l’ajuda de les cerveses i el
seu gat intenta oblidar a la seva parella d’una forma curiosa. En fi, una cançó
que barreja un rotllo positivista amb un toc de tristesa.
Ed Sheeran - Drunk
I com no, no podia faltar una
cançó del grup revelació català Txarango, Amagada
Primavera. Aquesta comença amb un ritme
“rumbero” fins que hi ha un canvi de ritme que li dona un to molt festiu i
proper a nosaltres, ja que es refereix contínuament a Barcelona com ara: “que
avui pels carrers de Barcelona he vist maldestres traficants canviar llibres
per roses”. Pel meu gust, és una de les cançons que més m’agraden del seu
primer i, de moment, únic disc, però crec que totes són molt recomanables i
aportaran molt optimisme en un moment difícil en la nostra societat.
Txarango - Amagada Primavera
