Anàlisis Eurocopa Polònia-Ucraïna

Anàlisis Eurocopa Polònia-Ucraïna

Per fi arriba el dia, i es que molts portàvem temps esperant aquest moment. L’Eurocopa de seleccions és una cita especial celebrada cada 4 anys. L’avantatge que té el futbol de seleccions és que sempre és més emocionant que el de clubs. Això és totalment subjectiu, però per mi, el fet que no pugui arribar un home forrat i comenci a fitxar tot el que es mou és bo. Els equips s’han de formar amb el que cadascú té al seu país, i això és molt variant, més tenint en comte que les grans cites es disputen cada 4 anys, així que un jugador que hagi disputat 3 Eurocopes, serà un jugador que s’haurà mantingut 12 anys al màxim nivell. Els jugadors són conscients d’això, i com són poques les vegades que podran participar, sempre donen el màxim de si mateixos. Així doncs, nacions que van ser fortes al seu temps com Bèlgica, Dinamarca sembla difícil que es puguin  menjar un rosco en el propers anys. De la mateixa manera es fàcil que és produeixin sorpreses, com la victòria de Grècia a l’Euro del 2004.

Els enfrontaments és juguen a saco, a un únic partit, res d’anada i tornada la qual cosa fa que no valgui allò de jugar a especular. No tant. Aquest any a més, podrem veure TOTS els partits en directe i en obert, un al·licient molt gran per veure nous jugadors, o veure futbolistes jugant de forma diferent a que ens tenen acostumats als seus clubs.

No sé molt bé que va fer que portessin la Eurocopa a  Polònia i a Ucraïna, però crec que no va ser una decisió encertada. No tant per Polònia com per Ucraïna, que està patint una situació molt delicada i, ale! portem la festa del futbol! En fi, la pela és la pela, i a la UEFA només es mou pels diners. Igual d’indignant que portin la fórmula a Bahrein, on també s’estan cardant d’òsties o el mundial a Qatar, un país amb tradició futbolística = 0.
El que m'agrada de l'Eurocopa és que és un torneig més "familiar" que el mundial perquè hi ha la meitat de participants, però que té un nivell igual d'alt o superior, perquè crec que les úniques grans ausents són Argentina i Brasil, que tot sigui dit, últimament no són res de l'altre món. Cert que hi ha seleccions que et poden complicar les coses rollo Mèxic, Paraguay, Costa d'Ivori... Però no són el tipus de partit en els que penses quan t'imagines un torneig de tan nivell. A més, se'veiten equips com costa d'Ivori o Arabia Saudí que estan per omplir...

Vull fer una reflexió sobre el pes que té aquest torneig per Espanya com a país. Sembla que la gent s’encomani a aquest jugadors per treure’ns de la situació en la que estem immersos, i es viu tot amb un fanatisme extrem. No senyors, no arreglarà res, i el més probable és que quan s’estigui jugant el partit més decisiu, el govern aprofitarà per treure una llei aberrant que ens deixarà amb cara d’idiotes (no serà el primer cop). Per cert, cal una prima de 300.000 € per jugador en cas que guanyin?

Si guanya Espanya segur que hi ha més d’un listillo que començarà: a qui no ens guanyen ni els alemanys, tenim els millors futbolistes del món i blah blah blah. Doncs que sàpiga que el futbol espanyol que es tan bo, tenia l’any 2011 ni més ni menys que 21 clubs en concurs de creditors, dels 22 que hi havia a tota Europa, a mi això m’avergonyeix. Sense anar més lluny el Zaragoza està content perquè ha rebaixat a 90 un deute de 150 milions, i no és que l’hagi rebaixat,  es perquè li han perdonat part del deute... Lamentable. Comencen a sonar veus com les del president del Bayern de Munic que ens deixen pel terra:”Pagamos cientos de millones de euros para que salgan (los españoles) de la mierda y luego los clubs se eximen de pagar la deuda”. Que cadascú pensi el que vulgui. Una altra dada que fa pensar és que 12 equips de la primera divisió espanyola estan endeutats, si s'apliqués el reglament d'altres lligues, perdrien la categoria, però no tenim suficients equips "sans" a segona per cobrir els forats. Molt trist.

Això era un esport, un joc, i poc a poc està deixant de ser-ho.
A continuació us deixo amb una mini-guia de les seleccions que van a la Euro, espero que no es faci llarga i que us serveixi per fer-vos una idea del que ens podem trobar:
 -------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Grup A, el grup de la Castanya

Polònia

Una selecció a priori bastant fluixa, que potser si no jugués a casa no s’hauria classificat. Diferent hagués estat la historia d’aquesta selecció si Miroslav Klose i Lukas Podolski no s’haguessin nacionalitzat alemanys... I no, el porter Dudek ja no hi va, que s’ha retirat. Les seves possibilitats passen per la davantera: el davanter centre i un extrem juguen al Borussia, campió de la Bundesliga.

El fet de que juguin a casa els pot fer forts, igual que al jugar al grup “castanya” poden tenir alguna opció.

Grècia

Que direm d’aquesta selecció. Sorprenent guanyadora el 2004, quan ningú donava un duro per ells... Bloc ultradefensiu que pot fer un bon “cerrojo” al darrere i aprofitar les contres, el que és conegut mundialment com estil perrako. “Mundialment” exclou persones com Jose Mourinho o Raimon Verge... De bones eh!

Serà mooolt difícil que revalidin el títol, però tampoc ningú apostava per ells fa 8 anys...

Rússia (Oju!)

Primer Oju de la llista. Tot i que com a jugadors reconeguts no podem dir més que Arshavin (Arsenal) o Kerzhakov(ex del Sevilla), el cert és que practiquen un futbol ofensiu bastant elaborat, que ja va despuntar a l’Euro d’Austria-Suïssa amb Hiddink a la banqueta (aquest tio és Déu). És un equip que dóna la cara i que pot sorprendre a més d’un.

República Txeca

Un equip que igual que a Rússia li agrada el joc combinatiu. Ha tingut grans jugadors a la seva història com Pavel Nedved, i ara s’ha de conformar amb Rosicky, que tampoc està gens malament. Jugarà acompanyat de Baros, Plasil(ex d’Osasuna), i el flamant campió d’Europa Petr Cech sota pals. Ja no viatja amb la selecció el pino de Köller, que era un espectacle veure’l jugar! Van ser la rebel·lació l’any que va guanyar Grècia, però no van poder arribar al tram final, ara ho tenen més difícil, però mai se sap.

Com a grup diré que pot ser interessant veure els seus partits, ja que són seleccions que no coneixem gaire i ens poden sorprendre bastant. Ara com el seu nom indica, és una castanya, ja que no hi ha cap rival potent o amb opcions reals de guanyar el torneig, excepte Rússia que potser dóna la campanada. De totes maneres dubto que algú discuteixi que és el grup més fluix de carrer.
 -------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Grup B, el grup de la Mort

Holanda (TOP)

Un any més Holanda parteix com a una de les favorites, ho aconseguirà aquest any? Ningú dubta que és una grandíssima selecció, però a nivell de títols té: 1 Eurocopa... i ja està.

Probablement la taronja mecànica tingui el millor arsenal ofensiu de tots els participants: Van Persie, Robben, Sneijder, Kuyt, Van der Vaart, Huntelaar... Això no és nou, històricament sempre ha estat així, com tampoc és nou el problema de l’ineficaç defensa. Diuen que Van der Wiel és molt bo, jo no sé si n’hi ha per tant... Potser m’equivoco i em fa un ZAS! durant el torneig... A Stekelenburg se li farà gran la porteria que defensava el gegant Van der Sar.

Tot i que a la ja mítica final contra Espanya van jugar una mica guarrete, tenen un equipàs capaç de fer grans coses i que farà destrosses a les defenses rivals. Sens dubte els Orange buscaran el seu lloc a la història. (I jo tinc la samarreta, comprada a Holanda :) Potser això no aporta gaire informació però mola dir-ho).

Dinamarca

No és que siguin malos, però es que al grup que els ha tocat poca cosa podran fer... Són un conjunt sense estrelles però contundent, que potser a un altre grup podria dir alguna cosa, aquí no. Llàstima per jugadors força decents com: Poulsen, Agger, Rommedahl o Bendtner (et sona aquest Acosta?).

Alemanya(TOP)

Amb Espanya i Holanda favorita per guanyar la copa a les cases d'apostes. Una generació de futbolistes sublims que ha trencat amb el tòpic de jugadors alemanys forts i contundents. Porten unes quantes vegades quedant-se a les portes i tindran ganes de revenja. A més, els seus jugadors ja no estan verds, com si podia passar en edicions anteriors.

Forts, molt forts, a totes les línies, i amb un fons d’armari que ja voldrien altres (molt important per guanyar un torneig on es juga un més al màxim nivell): Götze, el veterà Mertesacker, el golejador Klose, Boateng, Schweinsteiger.

Dubto molt que Schweinsteiger no sigui titular, i ojito a Götze, que com li donin minuts  pot ser l’Özil d’aquesta edició. Rar que no portin a Marko Marin, recent fitxatge del Chelsea.

Portugal

Tothom dóna per eliminada la selecció de Paulo Bento en aquest grup, però Cristiano & Company encara han de dir la seva. Comparant-los amb Holanda i Alemanya se’ls tatxa d’individualistes, però tenen la classe suficient per presentar batalla (Cristiano és individualista i ha guanyat la lliga...). Nani, la torre Hugo Almeida (1’91m) .......................... i sobretot: chan chan chan Hélder Postiga i Rubén Micael (els cracks del Real Zaragoza, no em mateu per això), que van més que res per escalfar banqueta, però com surti Postiga encara marcarà de xilena (en realitat és l’únic que sap fer pobrete...).

Si el joc s’embarbussa tenen grans especialistes: Pepe i Meireles s’encarregaran de repartir llenya i tallar el superior ritme de joc d’Alemanya i Holanda deixant-les així desactivades. Jo no m’atreveixo a descartar a aquesta selecció. Apunteu com a jugador a seguir el centrecampista Moutinho (ni Coutinho, ni Mourinho XD)

Com a resum del grup diré que el més lògic és que passin Alemanya i Holanda, dos seleccions candidates al triomf final, amb molta més classe que el Portugal de Cristiano, però que tampoc es refiïn gaire.
 -------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Grup C, el grup del Bingo (També conegut com: el grup d’Espanya)

Espanya(TOP)

Sí, després de molts anys de fracassos podem considerar Espanya com una selecció TOP. És la favorita  a les cases d’apostes i ve amb carrerilla per haver guanyat l’Eurocopa i el Mundial de Sudàfrica. Per una vegada a la història, la roja començarà un torneig internacional amb una mentalitat guanyadora, i els rivals acollonits.

Però això, i més en un país com el que vivim, es tradueix amb massa facilitat, en eufòria desmesurada. Millor no fardar gaire perquè quan arribi el castanyazo serà molt pitjor. A més, tot i que el bloc es manté, aquesta edició no hi seran ni Villa ni Puyol. Crec que són les dues posicions més importants per una selecció, el central i el davanter centre. Si el central és bo, el seu equip pot estar tranquil que farà un gran paper (i si no que s’ho preguntin a Cannavaro o a Raimon Verge, la diferència és que el primer té una pilota d’or, però temps al temps...). I el davanter, és qui marca els gols (oooh quin descobriment), però en aquest tornejos curts, no serveixen els empats i tenir algú que marqui les diferencies és vital. Recordem que Villa va ser el pichichi d’Austria i Sudàfrica, sent al mundial pràcticament l’únic home de la selecció que va veure porteria. Vull afegir també que a la roja, Villa té molt més pes que al Barça, ja que és l’encarregat de fer els gols i no d’obrir espais, així que es notarà i molt la seva baixa.

També seran molt importants els papers que puguin desenvolupar Casillas i Xavi. El de Terrassa ha demostrat ser el cervell, un jugador únic i que dóna sentit al joc del Barça i de la selecció. També és trist que només pugui jugar un porter, Valdés no té res a envejar al madrileny. A diferència d’Alemanya, Espanya només té una línia forta: el mig camp. Sobren jugadors: Xavi, iniesta, Cesc, Busquets, Xabi Alonso, Silva, Mata, Cazorla... Ara, la defensa i l’atac fan aigües.

Al darrere compta amb el Piqué més irregular dels darrers anys, un Sergio Ramos que...a mi mai m’ha convençut com a central, un prometedor però potser verd Jordi Alba i Arbeloa que no és un súper classe. A la davantera, amb la falta de Villa, el seleccionador del Bosque ha optat per convocar a Torres, que des de que va fitxar pel Chelsea... no vull blasfemar, ho sento i a Negredo. Aquest últim deu tenir alguna cosa personal amb del Bosque, perquè si no, no és normal que el porti tenint un Adrián campió de la Uefa (uy perdó, Europa League) i un Soldado que era per mi el que tenia unes característiques més semblants a Villa i que et donava bastant garantia de gol.

En fi, ara ve quan el ladrillo de Negredo fa un paper que te cagas... Però a priori, sembla que no acaba d’encaixar amb el sistema de joc d’Espanya, a més, per a davanter-tanque, ja està Llorente.

El tema de Torres... No ho digueu molt alt, però m’ha dit del Bosque que el porta només perquè la Nerea estigui contenta jajaja. Fora conyes, dels que estan a la llista, jo el posaria com a titular, en realitat no es tan doleng (com el cinema espanyol, eh Marc).

La davantera la completen Pedro, molt irregular aquesta temporada, però que sembla que ha espavilat al tram final i Navas, un chuponcete “de cuidao”, que més val que no el treguin gaire... Estant Ander Herrera i Muniain por ahí i que truquin a aquest...

En resum les possibilitats de la roja per revalidar el títol passen per dominar els partits tocant al centre del camp, això ho fa millor que ningú, i que després a Torres se li aparegui la Verge (la verge Maria, no la Raimon Verge, que avui amb la broma està sortint tota l’estona XD).

Itàlia(?incògnita)

Immersos de ple en un escàndol de proporcions bíbliques i blah blah blah...........que raro no? Ja va sent tradició que els jugadors italians tinguin més ressò pels partits amanyats que pel seu joc. Però, i parlant en clau futbolística, que no nos embauquen! Aquest homes són especialistes en competir i sempre estan tocant els nassos. 4 mundials tenen a les seves vitrines, quan Brasil, el gran dominador del futbol mundial durant anys, només en té un més...

De fet, el Mundial que van guanyar el 82 a Espanya, se’l van endur sense guanyar un sol partit i marcant un solitari gol a la fase de grups. I després com és habitual, va anar de menys a més.

Però em sembla que sí que sí, aquest any estan acabats. Han dit adéu quatre dels grans, quatre sense els quals no s’entén aquesta selecció: Inzaghi, Del Piero, Nesta i Gatusso. Semblava que aquest dia ja no arribaria mai! S’uneixen a les baixes de Maldini i Cannavaro. I potser d’aquí no gaire, m’atreviria a dir les de Buffon i Pirlo, tot i que encara tenen futbol a les seves botes. Així que com veieu toca profunda remodelació i els recanvis semblen no ser com les peces originals. De totes maneres, el catenaccio que fan els fills de la lloba, és el sistema on menys es noten els noms propis. Sense Gatusso al camp ja no caldran tants antiinflamatoris. És el tio més porc que he vist mai sobre un terreny de joc, 90 minuts repartint llenya.

A primera vista no semblen un rival molt fort... però és Itàlia, aquella selecció de iaios que Espanya només es va poder carregar a la tanda de penals en un partit que s’havia guanyat abans de començar i on es va acabar amb la maledicció dels quarts de final, no sense un terrible patiment. Així que: Al loro! Y que no nos embauquen!

Irlanda

Representa un país amb il·lusió per tenir un paper destacat i poder demostrar que es mereixien estar al mundial de Sudàfrica, on un gol amb la mà d’Henry els va deixar fora. Estan dirigits per la vareta de Giovanni Trapattoni, el seleccionador més veterà d’aquesta edició. Ni més ni menys que 73 anys! M’agradaria que Irlanda, un país de bona gent i millors paisatges (ningú em paga per dir-ho, és la veritat) aconseguís passar la fase de grups. Els noms destacats d’aquest entranyable conjunt són: O’Shea i Keane.

Croàcia(OJU!)

Un conjunt que sempre presenta batalla i no s’arruga, característica principal dels països balcànics tipus Croàcia, Sèrbia, Turquia o Grècia. És un equip peleón que no es deixarà guanyar. La seva estrella és Luka Modric, un centrecampista de molt nivell amb el 10 a l’esquena que actualment juga al Tottenham. La baixa a última hora del davanter Olic (Bayern de Munic) li resta moltes opcions, i podria fer perdre l’”oju!” a Croàcia en benefici d’Irlanda.

Perquè “Grup del bingo”? Doncs perquè tothom pot guanyar! Sembla que Espanya no hauria de tenir grans dificultats, però l’altra plaça que dóna accés als quarts de final estarà molt disputada. La història diu que hauria d’anar cap a Itàlia, però aquest any s’ho hauran de currar si no volen quedar-se per segon cop consecutiu fora a la fase de grups (ja els va passar al mundial...). Croàcia i Irlanda s’encarregaran de posar-li emoció fins l’últim partit i no renunciaran a jugar les seves “bazas”.
 -------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Grup D, o grup d’Iker Jiménez

Ucraïna

Si el 2006 quan va jugar el mundial d’Alemanya contra Espanya només tenien a Shevshenko i Voronin, ara segueixen tenint aquest parell però amb 6 anys més. Segurament seran suplents (Voronin té 33 i Sheva se’n va fins els 36...). Potser es destapa algun jugador jove de poc renom i amb l’impuls de l’afició local aconsegueixen passar de grup. Ja ho van fer a Alemanya tot i que Espanya els clavés 4 gols... De totes maneres estan a un grup complicat i tenen les de perdre. A petició de Nerea Sala, em toca fer una “apuesta loca” i aquest cop serà que si passen a quarts em nacionalitzo com a ucraïnès. Només recordar que encara m’he de fer soci de l’Apoel...

Suècia

A part de produir mobles per a tot el planeta, el suecs tenen una selecció que juga a futbol i no és del tot manca. Té un bloc de jugadors bastant decents, que potser no sonen als telenotícies però que estan: Wilhelmsson, Rosenberg, Elmander (el millor gol que s’ha marcat mai a la història del Fifa el va fer aquest home quan jugàvem al poble), Kallstrom o el porter Isaksson.

Com a curiositats destacaré  que hi ha un Larsson, però no és el nostre calb. I també que juga un tal Svensson, com la clínica anti-calbs, aquests suecs estan que no caguen amb el tema capil·lar eh!

Però no ens enganyem, tots aquests jugadors viuen a la ombra de Zlatan Ibrahimovic, no perquè sigui un gegant, que ho és, i tapi els altres, sinó perquè és un dels jugadors més desequilibrants del futbol europeu i que si té el dia s’ha d’anar amb compte amb ell. Nota: si no té el dia també s’ha d’anar amb compte no sigui que li doni per repartir osties.

Recordem que a Espanya li va costar guanyar-los a la euro del 2008, i que només va poder salvar els mobles (chist) als minuts finals en un partit difícil que mentre Ibra va estar al camp no es va decidir per cap dels dos equips.

França(?incògnita)

Toca rentat d’imatge després de l’escàndol de les últimes edicions, que va fer que Henry s’hagués de reunir amb Sarkozy, al loro! Igual que Itàlia s’han hagut d’acomiadar de la vella guàrdia, aquella que va guanyar el mundial del 98 i l’Eurocopa del 2000 amb una generació de futbolistes irrepetibles: Zinédine Zidane, Patrick Vieira, Laurent Blanc, Thierry Henry, Lilian Thuram, Trezeguet, Anelka, Karembeu...

A diferència d’Itàlia si que ha sabut reaccionar, i precisament de la mà de Laurent Blanc, qui ha trobat relleus de qualitat pels seus ex-companys de selecció. França jugarà amb Lloris sota pals, Evra i Rami a la defensa, i Ribéry Benzema, Nasri i Malouda adalt. El prometedor Gourcuff s’ha quedat aquest cop fora.

No parteix com a favorita i pot tenir algun conflicte intern és cert, però també és cert que si es posen poden deixar a  Europa amb els mocs penjant. Només recordar que ja es van carregar a Espanya el 2006 amb un equip de iaios...on Ribery es va convertir en el crack que és avui. Encara fa mal aquella derrota davant el caratallada

Anglaterra(?incògnita)

De la mà de Capello creia que podria ser una de les favorites, però amb la seva marxa em deixa amb molts dubtes. Es que per mi és un dels millors entrenadors del món. Els seus equips jugaran com una patata, però sempre guanyen i això no és fàcil. Va ressuscitar, si, ressuscitar no es pot dir d’una altra manera, el Madrid, dos cops! Quin mal ens fa als culers aquella lliga que es va perdre davant d’aquest home. En realitat és va empatar a punts, però a efectes pràctics...

Tenen bons jugadors sortits de la Premier: Ashley Cole, Steven Gerrard, Terry, Walcott, Andy Carroll, Wayne Rooney, Welbeck o Defoe (aquest no es mediàtic però el Rogelio sempre al fitxa al pro, així que no serà dolent).

Segueixen sense un porter fiable, hi ha coses que mai no canvien... Tenen baixes d’homes importants com són Lampard o Cahill. Sembla que les coses no acaben de rutllar a les illes i com no aconsegueixin un vestidor unit abans de començar el torneig ho tindran cru. De totes maneres tenen classe suficient per fer bé les coses i ja va sent hora que els qui van inventar el futbol despertin i donin la talla. Només han guanyat un mundial, sospitosament disputat a Anglaterra l’any 1966, i d’això, ja ha plogut. A més, també tinc la seva samarreta!

T’estàs preguntant perquè aquest és el grup d’Iker Jiménez? La resposta és fàcil, i és que és la nau del misteri. No se sap com arriben aquestes quatre seleccions, dos d’elles de molt pes. Deixant Ucraïna fora, les altres tres tenen molt a dir i poden classificar-se. Els francesos i els anglesos tenen una cita amb la seva tradició futbolística. Després d’unes quantes decepcions, aquest pot ser el seu any, tot i que si les eliminen seran assenyalades i s’enduran un revés important. Tot depèn d’elles, és un misteri el paper que jugaran, però el jugaran.
 -------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

I fins aquí l’anàlisi d’aquesta Eurocopa de Polònia-Ucraïna, espero que us hagi agradat i que us serveixi per veure en quin moment arriben els 16 aspirants al títol. En resum, diria que és una Eurocopa sense clar favorit, on  tothom té les seves possibilitats, si bé és cert que alguns ho poden tenir més de cara. Si hagués d’apostar ho faria en aquest ordre:

Favorites al títol: Alemanya, Espanya i Holanda.

Candidates al títol: França, Anglaterra

Poden fer un bon paper: Rússia, Portugal i Croàcia

No aposteu per: Dinamarca, Ucraïna

Molta sort a tots i que guanyi el millor! Si pot ser que no ho facin Dinamarca ni Ucraïna perquè quedaré bastant malament...

Fins la propera ;)