dilluns, 9 de març del 2015

UNISEX



Amb motiu de la celebració del Dia de la Dona Treballadora que es va fer ahir, dia 8 de març, m’agradaria fer una petita reflexió sobre el tema. Com que l’escriptura no és el meu fort i hauria d’estar estudiant…intentaré ser breu.

Crec que, efectivament, encara vivim en una societat desigual entre sexes, però dubto bastant sobre si estem seguint el camí adequat per arreglar-ho. Penso que moltes dones (i alguns homes també) estan fent una mala interpretació del feminisme, que per definició vol la igualtat entre gèneres, i ho estan transformant en “hembrisme”. En nombroses ocasions he vist com les dones s’intenten imposar sobre els homes, reclamant igualtat. Però…això no és una forma de pagar amb la mateixa moneda el que han hagut de patir les nostres antecessores? Em sembla que algunes persones estan portant a extrems innecessaris tot això. A vegades sento comentaris del tipus “aquell tio és un masclista perquè m’estava mirant l’escot”. Bueno…aquí el que estigui lliure de culpa que tiri la primera pedra, no? Perquè jo sóc  la primera que si passa per davant un noi de bon veure també em giro…Evidentment no hauríem d’aguantar que un home sigui incapaç de mirar-nos als ulls, perquè això sí que és una falta de respecte, però el tema té molta discussió perquè n’hi ha que porten uns escots que són difícils d’evitar fins i tot per altres dones…

És només un exemple. Al que em refereixo és a que, clar que continua havent-hi masclisme i desigualtat, però si volem acabar amb això cal que prenguem una postura seriosa al respecte. Sincerament, com a dona m’importa ben poc que facin un acudit sobre nosaltres (segurament la primera a riure seré jo). El que m’importa és que no se’m donin les mateixes oportunitats que als altres només per tenir un cromosoma X de més. Indignar-me al sentir un acudit d’aquests no em fa més dona, ni acabarà amb el masclisme perquè, al cap i a la fi, jo mateixa sé que no vaig néixer per estar dins la cuina o al paritori. I si algú no ho té clar llavors el problema és seu. La desigualtat de gènere arrossega problemes molt més importants que aquests. Penso que, contra el que realment hauríem de lluitar és contra salaris desiguals per fer la mateixa feina, sobre opinions que arribin més lluny només perquè han estat dites per homes o contra estereotips que fan que les nenes rebutgin interessar-se per ciències o tecnologia perquè, per pressió social, se senten incapaces.

En resum, el que intento dir és que hauríem de reflexionar entre tots en quina direcció volem portar aquesta lluita. I crec que som especialment nosaltres, les noies, les que hem de fer un esforç per intentar que aquesta no es desvirtuï.

PD1: sóc conscient que es pot fer una reflexió molt més detallada i profunda però tampoc volia esplaiar-me gaire. En tot cas, qualsevol comentari al respecte és benvingut.

PD2: Primera publicació del 2015! Tenim això una miqueta abandonat, no?

dissabte, 15 de novembre del 2014

Música per no avorrir


Hola a totes i a tots. Després de dies sense treure el cap pel blog vaig tenir la idea de fer una publicació. Tot va sorgir quan estan de mini vacances a "Belgium", Lady Ana i Lady Acosta em van dir de crear un llista de reproducció de cançons antigues, i això he fet. Un total ***** cançons formen aquesta recopilació titulada "Clàssics i no tant clàssics" (si voleu saber quantes hi han, doneu-li a l'enllaç). Vaig afegir bàsicament les cançons "molones" dels anys 60 fins aprox.  90. He afegit cançons que eren relativament actuals però que no desentonaven amb l'estil de música. Heu de recordar que totes les cançons que hi han provenen de la llista de música del meu "mobris". En altres paraules, possiblement no estiguin toootes les cançons "ochenteras" de la història de la música. Crec que el resultat és força bo i que no decebrà ningú.
Gaudiu-les, us les mereixeu!

PD: La vaig fer en 10 minuts ee Romero (2 hores).

dimarts, 16 de setembre del 2014

Bruselas y Louvain: primeras impresiones

Sé que us va encantar el primer article de l'Ana sobre el seu Erasmus, així que aquí us deixo el segon post que ha escrit al seu blog. No us el podeu perdre, és boníssim!

Erasmus y otros programas internacionales: una experiencia maravillosa

Avui us porto un article de les aventures de L'Ana Martínez al seu Erasmus de Louvain.
Cliqueu aquest enllaç per fer-vos una idea de com li va a la terra de la cervesa.

Emperadors i emperadrius pel món

Amics i amigues de l'Empe, com tots sabreu aquest és un any d'expedicions a l'estranger. L'Ana Martínez i l'Albert Romero, marxen a conquerir terres belgues. El seu campament base es troba a la ciutat universitària de Louvain-la-Neuve.

El Raül Acosta per la seva banda, marxarà a una universitat al nord de França, a perfeccionar el seu francès, menjar baguettes, beure vi i comprar-se una boina.

A més, pel que ha pogut arribar a les meves orelles, la Jessica està en una missió a terres ianquis, a Pennsylvania, però tranquils que no hi ha vampirs, que això és a Transilvània, allà n'hi ha a cada cantonada.

Jo per la meva banda marxo demà a Nottingham (Anglaterra), si, on Robin Hood, després de dures batalles a les oficines de la UPC i traient-me el certificat d'anglès. Tindreu notícies meves.

També cal mencionar els membres del grup que han format l'avanzadilla i que a hores d'ara ja han tornat: la Patrícia que ha estat al Canadà i el Santi a Polònia. En definitiva, que no parem quiets.

dilluns, 28 de juliol del 2014

Coses que trasbalsen

Recordo un moment de trasbals que vaig tenir fa poc quan vaig descobrir que Marisa en realitat és Maria Lluïsa! PAM com et quedes? Si ets molt llest i ja ho sabies pots ometre aquest punt i saltar directament al segon.

Un altre moment que em va trasbalsar va ser quan em van dir que no existeix cap cantonada entre els carreres Urgell i Borrell perquè són paral·leles. Per tant la mítica cançó que ens van ensenyar al cole de la parada de xurros és un fal·làcia! He viscut tota la meva vida enganyat. Per als que no conegueu la cançó, aquest és el millor vídeo que he pogut trobar


Tampoc entenc la doble línia a les carreteres. Se suposa que la contínua no te la pots saltar, llavors penso que fer-la doble és com dir banquer forrat, totalment redundant. Això si, trepitjar una doble contínua et fa venir la sensació que la teva mort s’aproxima i que serà terrible. Si o no?


Per últim, no puc tancar aquesta selecció de coses que trasbalsen sense mencionar la pel·lícula "2001: una Odissea a l’Espai". Em refereixo a la filmació completa, que és una bogeria, però en especial als 15 minuts de rellotge on només és veuen llums de colors que van canviant de formes. Si no em creieu pitgeu l’enllaç i prepareu-vos per flipar. (Ja he fet que comenci a l'escena que us comento).


Properament una nova entrega de "coses que..."

dilluns, 21 de juliol del 2014

Coses que fan ràbia

Fa ràbia que per renovar el D.N.I. s’hagin de pagar 10,50€, escolti que no és res que jo desitgi eh, que m’obliguen. A més a més, et demanen un foto en color i després la posen en blanc i negre: bravo!


També fa ràbia que quan vas a fer-te les fotos de carnet a una botiga et fan una oferta súperespecial amb unes quantes fotos, un clauer i una foto del teu jeto a gran format. Per mi que ho facin més barat, que es fotin el clauer pel c_l i s’eixuguin amb la megafoto.


Una altra cosa que fa ràbia és quan a certs establiments arrodoneixen els preus dels seus productes. Entenc que pot ser una estratègia comercial, però et sents una mica gilipolle_ esperant el canvi. Tengo razón o no tengo razón?


Per últim vull destacar com una cosa especialment irritant el que fan els operaris que treballen a les clavegueres. Si són capaços d’obrir la tapa correctament, per què coll_ns són incapaços de deixar-la com estava quan acaben? Es que realment m’enerva!



P.D, L'últim que afegiré és que presteu atenció a la signatura que té la noia del D.N.I. Posar "masterfrau" i quedar-se tan ample mereix ser investigat per la Interpol.

P.D.2. Si heu pogut completar totes les paraules amb guions baixos ( _ ) m'ha comentat el Jordi Hurtado que podeu participar a Saber y Ganar.

dilluns, 14 de juliol del 2014

Mundial 2014 – Resum, comentari i opinió personal i fons moral

Bé tots aquells estudiants de l’Empe que hagin tingut la Mercè Colom a Català entendran el títol i els que no... doncs no l’entendran. Faig aquest article amb la finalitat d’explicar que m’ha semblat el mundial i amb la intenció de no allargar-me massa, però no asseguro res.




1. RESUM
En general m’ha semblat un mundial bastant fluix, on cap selecció ha enamorat i on cap ha estat a l’alçada de les expectatives i això que han participat tots els grans països amb tradició futbolística, per mi: Brasil, Itàlia, Alemanya, Argentina, Uruguai, Anglaterra, França, Espanya i Holanda.

Moltes seleccions “menors” han plantat cara fins al final, però han anat caient totes com s’esperava: Mèxic, Xile, Colòmbia, Argèlia, Bèlgica i sobretot Costa Rica, que va ser eliminada penals per Holanda. Finalment ha guanyat (alerta spoiler!) Alemanya. Per mi ha estat merescut, ja que portaven molts anys jugant a bon nivell i és una generació que mereixia guanyar un trofeu important.

2. COMENTARI I OPINIÓ PERSONAL
El primer que cal dir és que celebrar el mundial a Brasil ha estat un error. Era molt atractiu portar-lo de nou a un país que entén el futbol com una forma de vida, però s’ha demostrat que no era el moment. Portar els propers a Rússia i Qatar... tampoc sembla molt encertat per part de la FIFA. Passem ara a destacar el millor i el pitjor d’aquest mundial 2.014.

Els millors:
-Alemanya: no destaco a cap jugador en concret perquè ha estat la victòria del bloc per sobre de les estrelles, tot i que cal mencionar a Miroslav Klose que amb 36 anys ha jugat 4 mundial i s’ha convertit en màxim golejador històric de les cites mundialistes per sobre de Ronaldo (Nazairo). També m’ha agradat molt Müller, per mi el millor jugador del mundial, per sobre de Robben and cia.


-James: he al·lucinat bastant amb aquest futbolista, que no coneixia de res i m’ha semblat jugadorazo. Ha marcat el que mi ha estat el millor gol del campionat. Té una tècnica impressionant i fa un gran joc, a veure que passa amb ell els propers anys.


-Vlaar: destacar un defensa d’Holanda es fa estrany, ja que històricament és la seva línia és fluixa. No obstant, aquest central de l’Aston Vila ha fet un gran paper pel seu equip, tot i fallar el penal contra Argentina que li va costar a Holanda l’eliminació.


Els pitjors:
-Brasil: han defraudat completament, s’esperava molt més dels amfitrions. On està el Joga Bonito Felipao? Per jugar un esquema antinatural per les seves arrels, han acabat encaixant un 7-1 contra Alemanya que no oblidaran en molt de temps. Probablement sigui l’únic partit d’aquest mundial que passarà a la història.


-Espanya: també s’esperava molt més de la vigent campiona, però una mala planificació, unit al cansament i per què no dir-ho, a un grup prou complicat, els jugadors han hagut de fer les maletes abans de temps. Amarg final per una generació de jugadors que no es mereixien acabar així: Xavi, Villa, Casillas o Xabi Alonso i si extrapolem el fi de cicle al Barça Puyol i Valdés.


-Bèlgica i Rússia: la gent esperava més de Bèlgica ja que té grans jugadors i al final no han quallat un gran mundial. Tampoc ho ha fet la Rússia de Capello, un seleccionador del que sempre espero grans resultats.

-Messi: el jugador no ha pogut guanyar el mundial que li fa falta per dir que ho ha guanyat tot, i ha mostrar el mateix joc pobre que la darrera temporada al Barça.

-Holanda: no és que ho hagin fet malament, però és que novament s'han quedat a les portes de fer alguna cosa realment important.Algun dia arribarà la seva primera copa del món, però no ha estat al Brasil, i Robben, Sneijder o Van Persie, ja no seran els protagonistes. Una altra generació perduda.

3. FONS MORAL
Ja ho va dir l’anglès Gary Lineker quan el seu país va caure eliminat als penals de les semifinals d’Itàlia 90: “El futbol és un esport que van inventar els anglesos, juguen onze contra onze i on sempre guanya Alemanya”.


Jo estic bastant content amb el resultat final, ja que Alemanya ha estat l’única selecció que a la fase final ha plantejat el seu joc a través d’una estratègia combinativa, un futbol vistós i el bloc per sobre de les individualitats, conegut també com a futbol total. Aquest tipus de futbol s’ha imposat a l’estil conservador del Brasil, de l’Argentina o al futbol ràpid i de contracop que aquest any ha practicat Holanda.


Bonus Track: us poso un enllaç amb els millors gols del mundial, per mi el millor és el de James contra l'Uruguai. Per vosaltres?